Garbellar

Ahir, en la pri­mera jor­nada dels al·legats finals, els advo­cats de la defensa van gar­be­llar en el relat cre­a­tiu de la fis­ca­lia sepa­rant el gra de les pello­fes, els fets pro­vats de tot allò que forma part de la faula d’estat. En aquesta des­cons­trucció hi va haver moments bri­llants i d’altres d’irònics, fins i tot pin­ze­lla­des d’humor que con­tras­ta­ven amb les cares de pal dels fis­cals. Mirant-los, em van fer pen­sar en l’històric mag­nat de la premsa William Ran­dolph Hearst, el cine­ma­togràfic Ciu­tadà Kane, a qui s’atri­bu­eix una frase que és la màxima expressió del cinisme periodístic: “No dei­xis que la rea­li­tat t’espat­lli un bon titu­lar.” O, com dirien alguns al Suprem: “No dei­xis que la manca de pro­ves t’espat­lli una sentència con­tun­dent.”