El descrèdit de la justícia

Després de tot el procés judicial al Tribunal Suprem en contra dels presos polítics catalans i de les nombroses barrabassades jurídiques que s’han obrat, per part del mateix tribunal, però també de la fiscalia, quina confiança podem tenir en una justícia que fa i desfà com vol? Com podríem tornar a confiar en uns jutges que, erigits en salvadors de la unitat de la “patria”, han fet i fan tot i més per imposar el seu criteri? La gota que ha fet vessar el got és tot l’afer al voltant de la proclamació dels diputats catalans al Congrés i al Parlament Europeu. Milers de vots llençats a la paperera per decisió d’un tribunal que recargola la llei a la seva manera com i quan li convé. Amb la complicitat d’una fiscalia que ho afina tot al gust que calgui, no fos cas que el compliment estricte de la llei els faci perdre alguna bugada pel mig. És allò que sovint apliquen també alguns diaris amb pocs escrúpols: que la veritat no et faci perdre un bon titular. És a dir, si la mentida o la manipulació són favorables als nostres interessos, doncs, endavant. Després ja ho vestirem com calgui.

L’altra qüestió és que el sanedrí del Suprem, l’olimp de jutges, els aiatol·làs de la llei, no té cap contrapoder que li pugui fer rectificar decisions que realment perjudiquen gent i interessos col·lectius. Són com aquells déus infal·libles de l’antiguitat, amb la diferència que no vivim en cap teocràcia, sinó teòricament, en una democràcia. Cert, se’ls pot discutir formalment allò que decideixen, la possibilitat del recurs sempre hi és, però la sensació que el tribunal és com la paret d’un frontó no ens la treu ningú. Pregunteu-ho, sinó, als advocats del procés a l’1-0, quants de cops els han fet cas.

I cert, també hi ha els tribunals europeus, però molts ens temem que a Marchena, Zaragoza i companyia els importarà ben poc el que puguin dir d’aquí a alguns anys a Europa. Ells ja hauran defensat la seva pàtria i la seva unitat. I hauran rebut honors i prebendes pel deure complert. Aquesta és l’Espanya on ens volen mantenir lligats pels segles dels segles. Crim i càstig. Negror.