Comèdia amb final feliç

La política té un punt de comèdia fins i tot a l’hora d’esce­ni­fi­car les rup­tu­res. Assu­mit aquest prin­cipi, més d’un obser­va­dor som­reia ahir davant el to dramàtic amb el qual Arri­ma­das feia públic el tren­ca­ment de Cs amb Valls. L’enllaç de dre­tes a les muni­ci­pals de Bar­ce­lona tenia una obso­lescència que si no era pro­gra­mada es veia a venir des de fa dies i que satisfà tot­hom. Satisfa Colau perquè l’allu­nya de Cs. Valls, perquè el des­vin­cula d’uns socis con­ta­mi­nats per Vox. I Cs, perquè deixa enrere el flir­teig Colau “la sepa­ra­tista”-Coll­boni-Valls, un tri­an­gle amorós que com­pro­me­tia la seva cas­te­dat de dreta espa­nyolíssima, una puresa amb la qual s’embol­ca­lla Rivera però que pre­o­cupa alguns dels pares fun­da­dors de l’invent taronja.