Novel·la de l’atemptat

L’editora de Columna, Glòria Gasch, va animar a l’escriptor Xevi Sala, Premi Prudenci Bertrana de 2016 amb I ens vam menjar el món,a escriure sobre els atemptats provocats pel terrorisme internacional i l’impacte real que provoquen. N’ha sortir No tornaran vius, la seva cinquena novel·la i el seu sisè llibre, que ha sortit a la venda aquesta setmana. El subtítol és ben explícit: “La primera novel·la d’un atemptat de l’islamisme radical a Catalunya”. No podem evitar pensar en l’atemptat del 17 d’agost de 2017 de Barcelona. Però Xevi Sala no va voler novel·lar uns fets reals que han causat tant dolor. No és l’atemptat de Barcelona, però s’hi assembla molt. Passa un dia indeterminat a la Ciutat, en genèric. I una part de la trama és al lloc de procedència dels joves, que no és Ripoll sinó el Poble. I fa servir, un món que ha investigat, per escriure la primera novel·la de l’atemptat de Barcelona però que pot valdre per a qualsevol atemptat de l’islamisme radical a Occident. Advertència: és una novel·la, no una descripció del que va passar a Barcelona, a Cambrils i al Penedès. Ni tracta de perquè la policia espanyola no va investigar aquell imam. Per escriure-la Xevi Sala s’ha entrevistat amb gent dels serveis Socials, psicòlegs, islamòlegs, membres de la comunitat musulmana i periodistes. Com ja és norma en Xevi Sala és una novel·la treballada, ben escrita, molt pensada i amb una certa voluntat de voler canviar el món en consonància a les causes perdudes a que feia referència la seva primera novel·la i a les causes pendents per les que va treballar i combatre l’advocat Salellas que el va acompanyar i inspirar durant la’elaboració del seu assaig A l’altre barri, el seu primer llibre. Un noi que va poder formar part de la Colla que va cometre l’atemptat, un policia municipal que va veure morir un dels autors, una psicòloga musulmana que es va escapar pels pèls de la mort i un periodista de la vella escola, són els principals protagonistes d’aquesta novel·la que ens parla de l’atemptat i la seva elaboració però que va molt més enllà. I aquesta és la gran virtut del llibre, que cal llegir i que els recomano, tot i que té una voluntat de mostrar al món que hi ha causes al darrera de la radicalització de nois criats com si fossin dels nostres i una actitud periodística que no sé trobar en el panorama actual de la premsa nostrada. La llegeixin, si us plau.