A Quim Torra

Ben­vol­gut pre­si­dent i amic. Vau ser arren­cat de la taula de pen­sa­ment i estudi perquè dirigíssiu el país en les hores més con­vul­ses i afli­gi­des de les últi­mes dècades. Hi ha gent a la presó i a l’exili, molts alcal­des i càrrecs estan encau­sats pels fets de setem­bre i octu­bre del 2017. És com­pren­si­ble que siguin el cen­tre obses­siu del vos­tre interès i us feu soli­dari amb la indig­nació ciu­ta­dana con­següent. I com a inde­pen­den­tista mili­tant també ho és que per­se­ve­reu en l’objec­tiu sublim. Els vos­tres dis­cur­sos i inter­ven­ci­ons públi­ques hi inci­dei­xen gai­rebé de manera monogràfica. Pot­ser massa monogràfica, sigui dit amb tot el res­pecte. A vós devem la bio­gra­fia d’Eugeni Xam­mar (Peri­o­disme? Par­lem-ne!), la cor­res­pondència del qual el comú amic Xavier Pla acaba de posar a expo­sició pública amb un lli­bre que jo l’altre dia comen­tava aquí. Mol­tes de les car­tes del peri­o­dista vós ja les coneixíeu. De fet, us van ser­vir per com­pon­dre la bio­gra­fia. Cele­breu de Xam­mar el to i l’estil i, prin­ci­pal­ment, la lli­ber­tat de cri­teri a l’hora de fus­ti­gar els uns i els altres, que sovint eren els “seus”. “Apre­teu-me”, heu dit sovint a la gent, segu­ra­ment perquè us des­vet­llin de “la taula de pen­sa­ment i estudi” on estàveu tan ben ins­tal·lat i amb tanta eficàcia. Jo, a Xam­mar, no li arribo ni a la sola de la sabata. Les meves saba­tes són fetes a Mallorca i calço un 42, min­vant. Les seves eren de St. James Street i, segons Armand Obi­ols, hau­rien pogut ser­vir de bar­ques per tra­ves­sar un riu. Em per­me­teu, però, que us “apreti” amb to propi? Us hauríeu d’impo­sar una obra de govern més deci­dida, cons­truc­tiva, sòlida i d’interès gene­ral. Els vos­tres dis­cur­sos hau­rien d’ofe­rir més vari­e­tat. Hi ha tan­tes coses per par­lar sobre el país i la seva gent, la que pateix prin­ci­pal­ment... Aneu curt d’incur­si­ons per Cata­lu­nya. Us con­ve­nen altres aires. No tin­dreu pas por que us rebin a pedra­des. Tan­ma­teix, amb els des­con­tents també cal comp­tar-hi. Par­leu idi­o­mes. I unes sor­ti­des a l’estran­ger per divul­gar el país des del punt de vista econòmic, cul­tu­ral, humà...? Puig­de­mont s’ha arro­gat la “inter­na­ci­o­na­lit­zació del procés”. A vós us cor­res­pon la de Cata­lu­nya, que reforça i jus­ti­fica aque­lla. A “l’estran­ger” pas­sen mol­tes coses. Acabo d’arri­bar de la Xina. En pas­sen moltíssi­mes que ens afec­ten. Pre­si­dents admi­rats per vós tenien opinió de tot i eren un refe­rent per a tot­hom. Hi ha mol­tes mane­res de fer-se res­pec­tar i d’“eixam­plar la base”.

“Ho tor­na­rem a fer”, repe­tiu. De manera més encer­tada, efec­tiva i indo­lora, suposo. La calca queda des­car­tada. De Xam­mar heu extret el lema “Quan es tracta de Cata­lu­nya no prenc pre­cau­ci­ons”. Algu­nes hau­rem de pren­dre. Mol­tes, en el sen­tit ampli de la paraula, estan a la vos­tra mà. Comp­teu amb mi, Manuel Cuyàs.