L’invent del Taxidermista

En una set­mana Manuel Valls, Toni Rol­dan i Javier Nart han dei­xat Ciu­ta­dans en major o menor mesura, perquè un no hi va ser mai del tot, l’altre sí que se’n va de veri­tat i el ter­cer fa un sí, però no. Però sí que hi ha una cosa que els uneix i és la seva sor­presa pels pac­tes amb Vox. Doncs home, a mi el que em sorprèn és que hagin tri­gat tant a veure de veri­tat què és Ciu­ta­dans: pura­ment i sim­ple­ment una versió radi­cal del PP. És el pro­blema d’haver-se cre­gut que Ciu­ta­dans és un par­tit libe­ral, aquell par­tit fron­tissa que tants han aspi­rat que existís a Espa­nya. Si no va fun­ci­o­nar un expe­ri­ment amb polítics i intel·lec­tu­als de nivell indis­cu­ti­ble com Miquel Roca i Anto­nio Gar­ri­gues Walker, com volien que fun­cionés amb Albert Rivera? A Espa­nya li ani­ria bé un par­tit libe­ral de debò, que trenqués l’etern enfron­ta­ment entre blaus i ver­mells. Aquest paper l’han aca­bat jugant històrica­ment els naci­o­na­lis­tes cata­lans i bas­cos i això ha anat bé per reflec­tir la rea­li­tat com­posta de l’Estat, però con­ti­nua dient poc d’una soci­e­tat incapaç de donar cabuda a un par­tit que defensi la lli­ber­tat indi­vi­dual i econòmica. En fi, cadascú estarà més o menys d’acord amb aquesta apre­ci­ació, però el que és indis­cu­ti­ble és que Ciu­ta­dans no és aquest actor. Ciu­ta­dans, senyors de la política i els mit­jans de Madrid, va néixer al res­tau­rant Taxi­der­mista de la plaça Reial com a esmena a la tota­li­tat del cata­la­nisme, començant per la immersió lingüística, que mai havia gene­rat cap mena de pro­blema. I sem­pre ha estat això. El par­tit del no. El par­tit d’anar a la con­tra. Ciu­ta­dans neix d’uns auto­pro­cla­mats “intel·lec­tu­als” de l’òrbita del PSC a qui Pas­qual Mara­gall els sem­blava un perillós naci­o­na­lista, però que més aviat han confós un pretès cos­mo­po­li­tisme amb l’auto­odi que patei­xen. I d’això, no en pot néixer cap pro­posta cons­truc­tiva. Fins al punt que quan, com a vot reac­tiu, han gua­nyat les elec­ci­ons a Cata­lu­nya, no han sabut què fer amb aquest regal i, com a les pelis d’espies, s’han començat a auto­des­truir en tres, dos, un...