Secrets

Passades les eleccions i les negociacions per constituir els ajuntaments em continua rondant una pregunta. Per què han de ser secrets els acords i pactes als quals arriben dues o tres formacions per formar govern, proclamar una alcaldessa o investir un president? Per què els ciutadans que els han/hem votat no ho podem saber? Trobo que es tiren pedres sobre el seu mateix teulat. Per mi que no se n’adonen, però amb aquesta actitud l’únic que aconsegueixen és pa per avui i gana per demà. Salven els mobles però l’esquerda en l’edifici es va fent més gran. S’eixampla encara més la distància, ja prou llarga, entre la política i la ciutadania. En comptes de guanyar-se la confiança el que generen és un sentiment de desconfiança i recel més gran. S’estimen més abonar aquest terreny fosc, obscur, amagat, recòndit que és on es gesta el secret que no pas anar de cara als ciutadans. Aquest fet, el d’explicar-se, permetria entendre com s’han aconseguit desllorigar i desencallar certes situacions que després són incomprensibles. Després de cada contesa electoral, els portaveus dels partits s’afanyen a dir que han entès el missatge que els ha enviat l’electorat però els falta temps per fer-se trampes al solitari. Així que els focus dels mitjans se’n van a una altra banda de la realitat, se’n desdiuen d’aquest discurs i fan i desfan per mantenir el seu lloc, en detriment del que s’havien compromès a fer. Entenc que una cosa és la discreció i una altra de ben diferent és l’ocultació. Trobo que en general i en política en particular és un valor, és una actitud molt necessària, la discreció. Indica una manera de comportar-se de qui no fa res que no convingui de fer, de qui no diu res que no convingui de dir, que sap callar allò que li ha estat confiat. És a dir, que la discreció és condició sine qua non per guardar un secret. Ara, també vull pensar que és un deure del polític informar, comunicar, explicar què fa, com, quan i per què. Si és que realment vol fer política, que és una feina que, en essència, s’ocupa dels afers públics, no dels secrets.