Secrets

Pas­sa­des les elec­ci­ons i les nego­ci­a­ci­ons per cons­ti­tuir els ajun­ta­ments em con­ti­nua ron­dant una pre­gunta. Per què han de ser secrets els acords i pac­tes als quals arri­ben dues o tres for­ma­ci­ons per for­mar govern, pro­cla­mar una alcal­dessa o inves­tir un pre­si­dent? Per què els ciu­ta­dans que els han/hem votat no ho podem saber? Trobo que es tiren pedres sobre el seu mateix teu­lat. Per mi que no se n’ado­nen, però amb aquesta acti­tud l’únic que acon­se­guei­xen és pa per avui i gana per demà. Sal­ven els mobles però l’esquerda en l’edi­fici es va fent més gran. S’eixam­pla encara més la distància, ja prou llarga, entre la política i la ciu­ta­da­nia. En comp­tes de gua­nyar-se la con­fiança el que gene­ren és un sen­ti­ment de des­con­fiança i recel més gran. S’esti­men més abo­nar aquest ter­reny fosc, obs­cur, ama­gat, recòndit que és on es gesta el secret que no pas anar de cara als ciu­ta­dans. Aquest fet, el d’expli­car-se, per­me­tria enten­dre com s’han acon­se­guit des­llo­ri­gar i des­en­ca­llar cer­tes situ­a­ci­ons que després són incom­pren­si­bles. Després de cada con­tesa elec­to­ral, els por­ta­veus dels par­tits s’afa­nyen a dir que han entès el mis­satge que els ha enviat l’elec­to­rat però els falta temps per fer-se tram­pes al soli­tari. Així que els focus dels mit­jans se’n van a una altra banda de la rea­li­tat, se’n des­di­uen d’aquest dis­curs i fan i des­fan per man­te­nir el seu lloc, en detri­ment del que s’havien com­promès a fer. Entenc que una cosa és la dis­creció i una altra de ben dife­rent és l’ocul­tació. Trobo que en gene­ral i en política en par­ti­cu­lar és un valor, és una acti­tud molt necessària, la dis­creció. Indica una manera de com­por­tar-se de qui no fa res que no con­vin­gui de fer, de qui no diu res que no con­vin­gui de dir, que sap callar allò que li ha estat con­fiat. És a dir, que la dis­creció és con­dició sine qua non per guar­dar un secret. Ara, també vull pen­sar que és un deure del polític infor­mar, comu­ni­car, expli­car què fa, com, quan i per què. Si és que real­ment vol fer política, que és una feina que, en essència, s’ocupa dels afers públics, no dels secrets.