Opinió

Vuits i nous

Transport de presos

“Ni que haguessin anat en diligència, de Madrid a Barcelona

Prop de tres dies per traslladar els presos polítics de Madrid a Catalunya. Ni que ho haguessin fet amb diligència, ni que cada parada fos una posada, i que a cada posada haguessin mantingut una conversa amb Don Quixot, que des de la Manxa també va anar a Barcelona, archivo de cortesía etcètera. Tots els mitjans de transport pensats per unir Madrid amb Barcelona els van passar al davant: els cotxes, els trens de baixa i alta velocitat, els avions del famós pont aeri, punt de trobada de les elits d’aquí i d’allà. Les elits d’aquí i d’allà que conflueixen al pont aeri diuen sempre que treballaran per l’entesa entre Espanya i Catalunya. Els presos també la reclamen però van amb diligència.

Ni que hagués estat un transport de trilita. Henri-Georges Clouzot va fer una pel·lícula existencialista sobre uns homes que han de traslladar aquest explosiu sensible amb uns camions. Els camins per on han de transitar són plens de bonys. La prudència en la conducció és obligada. El viatge es fa etern, gairebé com de tres dies. La pel·lícula es deia El salari de la por. Molt al principi hi surt, fent d’actor, Josep Palau i Fabre, llavors exiliat a França. Presos, exiliats... La roda no para. Pocs anys més tard Clouzot va realitzar El misteri Picasso, la millor pel·lícula sobre el pintor. Es va limitar a filmar amb la càmera parada i en silenci com elaborava les teles. Va ser filmada a Mougins, l’últim exili de Picasso. Llavors Palau i Fabre ja s’havia convertit en l’amic, el biògraf i el millor especialista de l’artista. Potser el va introduir a Clouzot, o va ser al revés? No ho sé. Avui el negatiu de la pel·lícula es troba en mans privades i està molt cotitzat. Jo la vaig veure al Publi, cine d’art i assaig. Picasso era confinat a l’art i assaig no perquè fos artista sinó perquè era antifranquista i exiliat. En un altre cine de les mateixes característiques, l’Arcàdia, vaig veure Pau Casals dirigeix. A Caldes d’Estrac, al Maresme, Palau i Fabre va dipositar tota la documentació relacionada amb Picasso i també molta obra seva. Va ser després que tornés de l’exili. Ara m’he perdut. Parlàvem del trasllat dels presos polítics.

Dins la diligència gens diligent hi anaven un eurodiputat, un senador, tres diputats i un regidor de Barcelona. Setmanes abans aquest regidor havia estat autoritzat a prendre possessió del càrrec. Va fer el viatge d’anada i tornada de Madrid a Barcelona, conduint la Guàrdia Civil, en poques hores i “sin dilaciones”. Les dones preses, Carme Forcadell i Dolors Bassa, separades dels homes, han viatjat a Catalunya en un sol dia. Consideració hidalga cap al “sexo débil”? Demostració davant tothom que el viatge es pot resoldre en poques hores i que fer-lo en gairebé tres dies són ganes de castigar i humiliar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.