Opinió

Tribuna

Etiquetatge malèvol

“Què deu tenir el mot ‘nacionalista’ que foti tant als imperialistes (nacionalistes amb imperi, que manen)?

Diuen els ente­sos que El vene­dor de tabac, de Robert Seet­ha­ler, (2018) és una novel·la sense gaire relleu que des­criu l’ambi­ent de l’anti­se­mi­tisme vienès de pre­guerra, i que per a saber quel­com de la curi­osa situ­ació dels jeus a Viena a començaments del segle XX, és molt millor el clàssic de Janik & Toul­min La Viena de Witt­gens­tein.

DE la novel·la de Seet­ha­ler en tot cas s’acaba d’estre­nar una adap­tació cine­ma­togràfica (juny del 2019) del mala­gua­nyat Bruno Ganz en el paper de Sig­mund Freud. És pro­ba­ble que la pel·lícula passi sense pena ni glòria tot i l’atrac­tiu de la idea de fer con­fluir desig i rea­li­tat pas­sada pel sedàs, això sí, de la visió freu­di­ana del món. De l’adap­tació del direc­tor sorprèn com ter­gi­versa algu­nes situ­a­ci­ons res­pecte del que escriu l’autor, així, entre d’altres, l’escena del noi que surt del somni en pija­mes i va a veure Freud, i és la filla d’aquest qui li ha dei­xat uns pan­ta­lons davant d’una Ges­tapo vigi­lant. Però més em sobtà la tra­ducció que en fa a la versió cas­te­llana algun intrèpid del doblatge, espa­nyo­lista local. Aquest fa dir a Freud, en un moment en què els nazis estan a punt de requi­sar-li el cadi­ram del des­patx: –“Ves a saber quin cul naci­o­na­lista s’hi aca­barà seient.” Caram amb la nota d’actu­a­li­tat del qui dobla en un moment de pres­si­ons i pol­tro­nes! Però vet aquí que, repas­sant el lli­bre de l’autor, la frase ori­gi­nal de Freud no és la de “naci­o­na­lista”, sinó de “naci­o­nal­so­ci­a­lista” (pàg. 99, edició de Sala­man­dra). Era pot­ser més fàcil per al dobla­dor dir naci­o­na­lista que naci­o­nal­so­ci­a­lista? Si podia dir nazi sense fal­tar a la veri­tat. No. Pos­si­ble­ment la deriva ha sigut una altra...

El cert és que estem ins­tal·lats en un per­ma­nent “a por ellos” con­tra aquells que no són naci­o­na­lis­tes com ells. I així naci­o­na­lis­tes i nazis esde­ve­nen sinònims en boca de molts. Efec­ti­va­ment, fent aquesta iden­ti­fi­cació des del seu propi naci­o­na­lisme, actuen com ope­ra­ven els nazis, però des del cantó con­trari: ofe­gant qui no se sen­tia com ells, vie­ne­sos naci­o­na­lis­tes de pro com Otto, com el Roig a la pel·lícula, tots ells per­se­guits a la novel·la pels into­le­rants. Què deu tenir el mot naci­o­na­lista que foti tant als impe­ri­a­lis­tes (naci­o­na­lis­tes amb imperi, que manen)? Ja fa temps que veig com amb eti­que­tes es con­demna els qui diver­gei­xen en apre­ciar l’estat de coses. I mireu que n’hi ha, de raons per a dis­sen­tir. La de traïdor és la que té més mala bava, ja que iden­ti­fica l’ene­mic però espera que el càstig el faci un altre. Escriu Taleb (Jugarse la piel, Paidós, 2019) que en algu­nes sec­tes mafi­o­ses, entrar a la casa de nit, i a la vora del llit cla­var un punyal al terra és més càstig que dego­llar l’ene­mic, ja que prova la plau­si­bi­li­tat de l’amenaça i recon­du­eix el com­por­ta­ment de l’ene­mic cap al que més interessa al sicari, enfront de la mort i l’espi­ral de ven­jança.

Eti­que­tar adver­sa­ris és viciós: passa també en l’eco­no­mia, quan neo­li­be­ral s’ha con­ver­tit per a molts en un insult. Quin valor pot ser més pre­uat que el de la lli­ber­tat? La sub­missió? I que la mirada sigui nova, en un món com­plex en el qual els mer­cats neces­si­ten tutela, com pot ser això dolent? També l’eti­queta fede­ra­lista ha patit força en el camp de la política. I ja no diguem comu­nista (con­cepte molt més inequívoc que soci­a­lista o soci­al­demòcrata: alerta quan s’han d’encre­uar dife­rents adjec­tius per dir i no dir alhora!

Són els pla­nells dels àmbits d’actu­ació –de l’uni­ver­sal a allò local– i no els per­so­nals (d’ésser i no d’estar) els que per­me­ten sobre­po­sar qua­li­fi­ca­ci­ons. Per això dei­xin-me dir que, rein­ter­pre­tant Taleb, em con­fessi defi­ni­ti­va­ment com a libe­ral en el món glo­bal; repu­blicà (de la res publica clàssica) a l’escala esta­tal; demòcrata sense mati­sos, par­ti­ci­pa­tiu en l’àmbit local pro­per, i ple­na­ment comuni(tari)sta amb la meva família i els meus. Tot i que em puguin fla­gel·lar pels qua­tre cos­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.