La plaga del segle XXI

Una nova malaltia ha fet la seva aparició a l’opulent Occident i l’anomenen “crisi d’ansietat”. I pel que veiem s’estén com una pesta, fins al punt que ha estat catalogada com a malaltia concreta des de fa pocs anys. Les notícies van plenes de mobilitzacions mèdiques per atacs de pànic. Una malaltia tan extremament dolorosa mentalment pel fet que activa els mecanismes més primitius del pànic, sense cap causa aparent. Als efectes psicosomàtics de sensació de pèrdua d’equilibri, suors, palpitacions, fòbies i desorientació o hipocondria, cal afegir-hi el que implica que algú pugui entendre que es pateix sense cap causa explicable. Un patiment solitari. Tot i així no es considera cap pandèmia, sinó una magnífica font d’ingressos per als grans laboratoris que treuen dia sí i dia també algun nou regulador de serotonina. És a dir, un pegat per evitar entrar al fons del problema. I molt em temo que faria trontollar massa coses. És natural que qualsevol animal tingui un regulador que l’alerti del perill per a la seva supervivència. Ara bé, hem construït un sistema que es basa precisament en la por permanent. Por de perdre la feina, el cotxe, el pis a la costa, el prestigi social, por d’engreixar-se i de tantes i tantes coses que hem aconseguit la gran proesa de convertir en una plaga tenir por de tenir por. La naturalesa, com sempre, es defensa com pot de les nostres constants agressions. Considerar-la una pandèmia equivaldria a posar en qüestió els fonaments més importants del funcionament actual de les coses. En aquest canvi d’era, les promeses ja no valen, el món s’esquerda i als principals afectats, els homes, se’ns disparen les alarmes. Cap govern, mitjançant el seu Ministeri de Sanitat, es fa càrrec de la nova plaga. Las veritat no és cap sac de vots. Com a bons adoradors i aprofitats del millor dels mons possibles que els sembla que construeixen, la insatisfacció no forma part del seu vocabulari cofoi. De moment, volen fer creure que les alarmes són individuals sense pensar que també hi ha un fons social. I, mentrestant, els psicotròpics envaeixen el mercat, obtenir la recepta és fàcil i la indústria farmacèutica cada cop remena més els fils. I quan de trastorn lleu passi a malaltia generalitzada la cosa és posarà molt més que malament.