La trituradora

La tri­tu­ra­dora ha fun­ci­o­nat, per dir-ho ras i curt. I això sig­ni­fica que ara, tots nosal­tres, que tenim la legítima pre­tensió de saber en quin país vivim i qui­nes pri­o­ri­tats assu­mei­xen els dife­rents grups polítics que hem votat a les urnes, ens hem de posar de nou a apren­dre –o rea­pren­dre– a lle­gir de la mateixa manera que ho vam fer quan érem infants.

Passa el temps i la qüestió política està cada vegada més embo­li­cada i no es veu, fran­ca­ment, per on es podria començar a esti­rar el fil per a des­cab­de­llar la troca. Són molts els ele­ments que estan con­di­ci­o­nant el nos­tre futur i que no ens fan pas albi­rar una solució fàcil. Hi ha per­so­nes tan­ca­des a la presó a l’espera de la sentència judi­cial, d’altres que van fugir a Europa i des d’allí mar­quen també els camins a seguir, i en els ajun­ta­ments s’ha produït una àmplia gamma de pac­tes, que no sem­pre han estat com­pren­si­bles per a la ciu­ta­da­nia o, el que és encara més sig­ni­fi­ca­tiu, que en alguns muni­ci­pis s’han donat per cor­rec­tes i en d’altres han estat con­si­de­rats com a into­le­ra­bles traïcions. Es fa difícil, real­ment, saber en quin punt ens tro­bem i cap on es poden ori­en­tar els afers polítics perquè aca­bin bene­fi­ci­ant el con­junt de la població.

Població que, d’altra banda, i els son­de­jos d’opinió ho ben detec­ten, no deixa de sen­tir pre­o­cu­pació davant la neces­si­tat de resol­dre el seu dia a dia car­re­gat de difi­cul­tats, com ara la feina precària, els sous que no tre­uen de pobre, el risc d’exclusió social, l’accés a l’habi­tatge i tot un munt de qüesti­ons que deman­den acci­ons fer­mes de part dels governs, ja sigui el de la Gene­ra­li­tat, ja siguin les admi­nis­tra­ci­ons locals. Hi ha un munt de pro­blemàtiques soci­als que res­ten tapa­des per la polèmica par­ti­dista, sem­pre encesa, que es menja la major part de l’espai infor­ma­tiu.

Són temps, com he dit abans, que ens obli­guen a començar a lle­gir i a escriure de nou, a enten­dre les bases d’una soci­e­tat tan com­plexa com la nos­tra, perquè hem aca­bat una època i en comen­cem una de nova, on no està tan clar quins son els bons i quins els dolents. Per posar un exem­ple que m’és pro­per, a la meva ciu­tat, Sant Cugat del Vallès, la CUP tre­ba­llarà al cos­tat del PSC i d’ERC. I això està molt bé, tots ple­gats han tin­gut la volun­tat d’apar­car diferències –que en alguns aspec­tes són enor­mes– pel bé comú. Espe­rem que els resul­tats d’aquesta tri­tu­ra­dora que ens ha fet patir a tots ens ser­veixi per escol­tar millor els res­pec­tius cri­te­ris i per apren­dre a dia­lo­gar.