Dos retorns

El lli­bre de Manuel Ibáñez Esco­fet sobre Kubala, ree­di­tat per Josep Maria Sòria, per­met que els joves cone­guin un mite del Barça ja esvaït, com pas­sarà amb el mite Messi. Dos retorns a la memòria col·lec­tiva: Kubala i Ibáñez Esco­fet. És encer­tat recu­pe­rar el gran repor­tatge d’Ibáñez Esco­fet sobre un crac del fut­bol que era alhora una peça clau del bar­ce­lo­nisme que feia de la riva­li­tat espor­tiva un suc­ce­dani per reme­iar frus­tra­ci­ons polítiques. La nova edició d’aquest lli­bre sobre Kubala, que fou best-seller el 1962, és també una avi­nen­tesa per lle­gir la pre­sen­tació de Josep Maria Sòria, que és molt més que un pròleg sobre “el color blau­grana d’Ibáñez Esco­fet”, enun­ciat que figura en l’encapçala­ment del tre­ball. És en rea­li­tat una acu­rada bio­gra­fia pro­fes­si­o­nal d’aquell direc­tor memo­ra­ble del ja lle­gen­dari diari Tele/eXpres. Als lec­tors vete­rans, sobre­tot, ha d’interes­sar el relat de Sòria sobre el ces­sa­ment d’Ibáñez d’aquell influ­ent diari dels anys 70. Havia patit un atac de cor, i els Godó deci­di­ren relle­var-lo d’un càrrec que com­por­tava ten­si­ons ine­vi­ta­bles. L’incor­po­ra­ren a La Van­guar­dia. Com raona Sòria, l’accés a la direcció de Pere Oriol Costa, fins lla­vors sots­di­rec­tor, no era el resul­tat d’una con­xorxa soci­a­lista, segons deia Ibáñez. Ho expli­cava amb amar­gor, situat en una posició dis­creta a La Van­guar­dia fins que un nou direc­tor, Fran­cesc Noy, el va nome­nar direc­tor adjunt. El retorn de Kubala ha arri­bat apa­re­llat amb el retorn d’Ibáñez Esco­fet a l’espai de la memòria viva.