Dos retorns

El llibre de Manuel Ibáñez Escofet sobre Kubala, reeditat per Josep Maria Sòria, permet que els joves coneguin un mite del Barça ja esvaït, com passarà amb el mite Messi. Dos retorns a la memòria col·lectiva: Kubala i Ibáñez Escofet. És encertat recuperar el gran reportatge d’Ibáñez Escofet sobre un crac del futbol que era alhora una peça clau del barcelonisme que feia de la rivalitat esportiva un succedani per remeiar frustracions polítiques. La nova edició d’aquest llibre sobre Kubala, que fou best-seller el 1962, és també una avinentesa per llegir la presentació de Josep Maria Sòria, que és molt més que un pròleg sobre “el color blaugrana d’Ibáñez Escofet”, enunciat que figura en l’encapçalament del treball. És en realitat una acurada biografia professional d’aquell director memorable del ja llegendari diari Tele/eXpres. Als lectors veterans, sobretot, ha d’interessar el relat de Sòria sobre el cessament d’Ibáñez d’aquell influent diari dels anys 70. Havia patit un atac de cor, i els Godó decidiren rellevar-lo d’un càrrec que comportava tensions inevitables. L’incorporaren a La Vanguardia. Com raona Sòria, l’accés a la direcció de Pere Oriol Costa, fins llavors sotsdirector, no era el resultat d’una conxorxa socialista, segons deia Ibáñez. Ho explicava amb amargor, situat en una posició discreta a La Vanguardia fins que un nou director, Francesc Noy, el va nomenar director adjunt. El retorn de Kubala ha arribat aparellat amb el retorn d’Ibáñez Escofet a l’espai de la memòria viva.