Els calés

Aquest cap de setmana mentre tothom discutia en encesos debats lingüístics sobre el “cumpleanys” de la Rosalía, moria João Gilberto, el pare de la bossa nova. L’home que amb la seva guitarra i la veu de la seva dona, Astrud Gilberto, va internacionalitzar aquell èxit de Vinícius de Moraes i Antônio Carlos Jobim, Garota de Ipanema. I em diran: “Què hi té a veure una cosa amb l’altra?” Els maleïts calés. Aquesta és la connexió. Gilberto ha mort sol i arruïnat mentre la família està dividida i enfrontada per la gestió dels drets del músic. El tema en català Milionària de Rosalía té una segona part, en castellà, Dio$ no$ libre del dinero, que no sona tant en les radiofórmules però que si veus el videoclip del Fucking money man, quan s’acaba, enllaça amb aquest molt més suau, fosc i tenebrós, que complementa la primera. Una cançó que no enganya ningú, tal com diu el títol, i que es vol convertir en una reflexió sobre els diners i que Déu Nostre Senyor ens deslliuri de la temptació de voler-ne, de tenir-ne, de diners. Però, com deien les àvies, “mal si en tens i mal si no en tens, de calés”. La cançó de la de Sant Esteve Sesrovires ha estat sonant tot el dia i està en boca de tothom i el vídeo és dels més descarregats a la xarxa. Aquest impacte traduït en diners deu ser espectacular. La màquina de fer calés en què s’ha convertit la sesrovirenca triomfa a força de criticar els diners tot fent més diners. Aquesta jugada sí que és mestra. Només espero que la garota del Baix Llobregat, com a bona catalana i recorrent a la fina ironia, es preocupi dels diners que genera i estigui ben assessorada. Tant de bo que tingui el cap ben moblat per no fer lluerteries i que tingui un entorn familiar sòlid i íntegre perquè l’èxit que recull ara no s’esvaeixi en quatre dies. Ha passat en altres casos, Leonard Cohen, UB-40, ara João Gilberto. De vegades és molt proper, sovint de l’entorn més íntim, familiar, en qui confies, que té les mans foradades i que escanya la gallina dels ous d’or. Maleïts calés.