Reconèixer errors

Reconèixer els errors pro­pis mai no és fàcil i acos­tuma a resul­tar incòmode. L’avan­tatge és que per­met rec­ti­fi­car i sor­tir-ne enfor­tit. Després de les elec­ci­ons gene­rals del 28 d’abril i les muni­ci­pals del 26 de maig pràcti­ca­ment ningú vol reconèixer cap error i la con­clusió es que a Cata­lu­nya s’ha creat el males­tar públic i publi­ci­tat mes fort dels últims temps entre les for­ces sobi­ra­nis­tes; un fet que també està pas­sant en la política espa­nyola, on, lluny de l’acord gai­rebé gene­ra­lit­zat de cri­ti­car Car­les Puig­de­mont, s’ado­nen que la situ­ació és molt com­pli­cada al Congrés dels Dipu­tats de cara a la inves­ti­dura de la set­mana vinent i que pas­sen els dies sense que hi hagi un acord per for­mar govern. La rup­tura de les rela­ci­ons i les nego­ci­a­ci­ons de la set­mana pas­sada entre Sánchez i Igle­sias no era comèdia. Tant en un par­tit com en l’altre la decisió és ferma i estan dis­po­sats a arri­bar fins al final. Difícil­ment ni l’un ni l’altre vol­dran cedir ni rec­ti­fi­car res. Ningú reco­neix errors i han arri­bat al llin­dar de con­duir Espa­nya a unes altres elec­ci­ons gene­rals el 10 de novem­bre.

Un govern de coa­lició entre els soci­a­lis­tes i Podem, mal­grat que a Espa­nya mai hi ha hagut un govern de coa­lició en no haver-hi cul­tura de pacte, seria tot un expe­ri­ment. Bona experiència per als par­tits d’esquer­res. La fórmula sem­bla impos­si­ble perquè la des­con­fiança entre els dos par­tits i els seus líders és total. La moció de cen­sura els va con­ver­tir en com­panys de viatge. Però, en els últims temps, Igle­sias no es creu Sánchez. Intu­eix que tira­ria enda­vant pro­jec­tes de llei amb con­tin­gut social que s’apun­ta­rien els soci­a­lis­tes.

Està sent molt difícil que a Espa­nya i a Cata­lu­nya es reco­ne­guin errors i es rec­ti­fi­qui. El fet de rec­ti­fi­car, la classe política ho con­si­dera un error, només vol des­ta­car els seus tri­omfs. Ofi­ci­al­ment, només la CUP ha detec­tat que no anava pel bon camí i redreça el rumb cap a la inde­pendència per posar l’accent en l’agenda social. A par­tir d’ara, tot indica que hi haurà pac­tes en silenci entre el PSOE i Podem només per si van a noves elec­ci­ons i, a Cata­lu­nya, un pacte entre JxCat i ERC per bus­car una data elec­to­ral al Par­la­ment.