Greta

Greta Thunberg s’ha convertit en la cara visible de la mobilització dels joves contra l’escalfament del planeta. L’adolescent sueca, que va començar amb campanyes de denúncia al seu país, s’ha donat a conèixer a la resta del món encapçalant el moviment Fridays for Future per exigir als governs mesures urgents contra la crisi climàtica.

Doncs bé, Thunberg va parlar ahir a l’Assemblea Nacional francesa convidada per un grup de diputats de diversos partits, però el debat va ser boicotejat per un grapat de representants de l’oposició de dreta, molestos per haver de rebre “lliçons” d’una “guru apocalíptica”. “L’ecologia necessita experts, no una adolescent manipulada”, piulava un d’aquests diputats crítics. Ningú no discuteix que són els científics els que han de realitzar el diagnòstic sobre l’estat del planeta. El cas és que ja els han fet, aquests estudis, i tots en coneixem les alarmants conclusions. Correspon ara als polítics la responsabilitat d’accelerar una transició ecològica que ja és inajornable. Què més ha de passar per prendre consciència de la urgència climàtica? Alguna cosa no funciona quan, en lloc de sumar esforços per respondre com cal al desafiament ambiental, es fa recaure la indignació i la burla sobre una jove que no és res més que un símbol, l’expressió del malestar d’una generació que lluita pel seu futur. No, el problema no és Greta Thunberg.