Begudes ensucrades

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul el decret del govern català que regula l’impost sobre begudes ensucrades, atenent a un recurs de les grans cadenes de distribució, supermercats i fabricants. A l’article Sucre, salut i impostos, publicat en aquest diari el gener del 2013, ja em referia a aquest tema i concloïa, llavors, que l’efectivitat era relativa, i que perquè aquests impostos fossin efectius els augments havien de superar el 20%. Els arguments dels recurrents, crec que poc consistents, eren que la normativa afectava la competitivitat i generava inseguretat jurídica, i els jutges han considerat que no s’havia consultat i escoltat prou el sector. Evidentment a ningú li agrada augmentar preus, però les administracions, i també els productors i distribuïdors, han de contribuir a la salut dels consumidors, i el consum excessiu de sucre, al qual contribueixen aquestes begudes, s’ha de controlar.

El tema no afecta només Catalunya. Wan, Watson i Arthur van publicar, el 2017, una revisió global dels dubtes, debats i decisions governamentals sobre la qüestió. Un estudi de l’Observatori Bonpreu i Esclat del consum alimentari a Catalunya els anys 2016-2017 detecta que el consum de sucre ha augmentat un 4%. No es tracta d’exagerar els efectes de la ingesta de sucre (en totes les seves formes de presentació), si no és excessiva (més de 25-50 grams al dia), però en general convé reduir-la, com, per exemple, acaba d’indicar l’OMS pel que fa als aliments infantils. En aquest sentit va l’impost de la Generalitat, per la seva responsabilitat sobre la salut pública.

Un estudi publicat aquest juliol per la Universitat d’Otago (Nova Zelanda) confirma que avui sabem més que el 2013 sobre l’efectivitat d’aquest impost. Teng i col·laboradors afirmen, basant-se en dades de diversos països, que un impost del 10% sobre les begudes ensucrades s’associa a una disminució del consum del 10%, i proposen anar més enllà, per contribuir a disminuir el risc d’obesitat, diabetis, càries i altres patologies. D’altra banda, hi ha begudes refrescants (light, zero) amb edulcorants sense pràcticament calories. Per tant, productors i distribuïdors poden seguir tenint mercat. Alguna de les grans companyies de begudes d’aquest tipus, amb bon criteri i previsió de futur, ja fa temps que està divulgant dades, amb base científica, sobre la seguretat i possibilitats del consum moderat de begudes amb edulcorants acalòrics.

Considerada la globalitat del problema, crec que la Generalitat fa bé en recórrer la decisió judicial. Menjar i beure ha de ser un acte lliure, però ben informat, i si amb això no n’hi ha prou, els factors econòmics també influiran. No tots els grups d’aliments tenen els mateixos gravàmens, i farien bé les administracions d’anar-ho afinant, sense puritanismes ni exageracions, però tenint present que els que mengen malament, ingerint un excés de sucre (i altres aliments o ingredients com sal i greixos) costaran més diners a la Seguretat Social, que paguem entre tots.