Begudes ensucrades

El Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya ha decla­rat nul el decret del govern català que regula l’impost sobre begu­des ensu­cra­des, ate­nent a un recurs de les grans cade­nes de dis­tri­bució, super­mer­cats i fabri­cants. A l’arti­cle Sucre, salut i impos­tos, publi­cat en aquest diari el gener del 2013, ja em refe­ria a aquest tema i con­cloïa, lla­vors, que l’efec­ti­vi­tat era rela­tiva, i que perquè aquests impos­tos fos­sin efec­tius els aug­ments havien de superar el 20%. Els argu­ments dels recur­rents, crec que poc con­sis­tents, eren que la nor­ma­tiva afec­tava la com­pe­ti­ti­vi­tat i gene­rava inse­gu­re­tat jurídica, i els jut­ges han con­si­de­rat que no s’havia con­sul­tat i escol­tat prou el sec­tor. Evi­dent­ment a ningú li agrada aug­men­tar preus, però les admi­nis­tra­ci­ons, i també els pro­duc­tors i dis­tribuïdors, han de con­tri­buir a la salut dels con­su­mi­dors, i el con­sum exces­siu de sucre, al qual con­tri­bu­ei­xen aques­tes begu­des, s’ha de con­tro­lar.

El tema no afecta només Cata­lu­nya. Wan, Wat­son i Art­hur van publi­car, el 2017, una revisió glo­bal dels dub­tes, debats i deci­si­ons gover­na­men­tals sobre la qüestió. Un estudi de l’Obser­va­tori Bon­preu i Esclat del con­sum ali­men­tari a Cata­lu­nya els anys 2016-2017 detecta que el con­sum de sucre ha aug­men­tat un 4%. No es tracta d’exa­ge­rar els efec­tes de la ingesta de sucre (en totes les seves for­mes de pre­sen­tació), si no és exces­siva (més de 25-50 grams al dia), però en gene­ral convé reduir-la, com, per exem­ple, acaba d’indi­car l’OMS pel que fa als ali­ments infan­tils. En aquest sen­tit va l’impost de la Gene­ra­li­tat, per la seva res­pon­sa­bi­li­tat sobre la salut pública.

Un estudi publi­cat aquest juliol per la Uni­ver­si­tat d’Otago (Nova Zelanda) con­firma que avui sabem més que el 2013 sobre l’efec­ti­vi­tat d’aquest impost. Teng i col·labo­ra­dors afir­men, basant-se en dades de diver­sos països, que un impost del 10% sobre les begu­des ensu­cra­des s’asso­cia a una dis­mi­nució del con­sum del 10%, i pro­po­sen anar més enllà, per con­tri­buir a dis­mi­nuir el risc d’obe­si­tat, dia­be­tis, càries i altres pato­lo­gies. D’altra banda, hi ha begu­des refres­cants (light, zero) amb edul­co­rants sense pràcti­ca­ment calo­ries. Per tant, pro­duc­tors i dis­tribuïdors poden seguir tenint mer­cat. Alguna de les grans com­pa­nyies de begu­des d’aquest tipus, amb bon cri­teri i pre­visió de futur, ja fa temps que està divul­gant dades, amb base científica, sobre la segu­re­tat i pos­si­bi­li­tats del con­sum mode­rat de begu­des amb edul­co­rants acalòrics.

Con­si­de­rada la glo­ba­li­tat del pro­blema, crec que la Gene­ra­li­tat fa bé en recórrer la decisió judi­cial. Men­jar i beure ha de ser un acte lliure, però ben infor­mat, i si amb això no n’hi ha prou, els fac­tors econòmics també influi­ran. No tots els grups d’ali­ments tenen els matei­xos gravàmens, i farien bé les admi­nis­tra­ci­ons d’anar-ho afi­nant, sense puri­ta­nis­mes ni exa­ge­ra­ci­ons, però tenint pre­sent que els que men­gen mala­ment, inge­rint un excés de sucre (i altres ali­ments o ingre­di­ents com sal i grei­xos) cos­ta­ran més diners a la Segu­re­tat Social, que paguem entre tots.