Per treure’s el barret

Com que aquesta setmana s’ha sabut no només que la Caixa de Solidaritat amb els represaliats ha acabat completant el que faltava per a la multa del 9-N (que pujava a l’escandalosa xifra de 4.988.000 euros) sinó que també ha pogut respondre a la fiança que la jutgessa del 13 ha imposat al munt de càrrecs que té processats per delictes que a tots plegats ens semblen inexistents (una fiança solidària escandalosa de 5.800.000 euros), a mi em sembla que ens hem de treure el barret. Jo els he de confessar que el barret ja me’l trec davant de tots aquells que, podent optar per una vida còmoda i tranquil·la, han decidit plantar cara a l’Estat i defensar els nostres drets jugant-s’hi en algun cas coses tan serioses com la llibertat. Hi ha qui s’hi ha jugat la llibertat, qui viu a la presó o a l’exili, i hi ha qui s’hi ha jugat la seva tranquil·litat econòmica, la dels seus familiars (que no és poca cosa) i els seus béns. Em trec el barret. Tothom se la juga una mica, en aquests temps que corren. Però hi ha qui se la juga més que un altre. Per això em trec el barret també davant la resposta ciutadana a la repressió econòmica que (també) reben els processats. Ja voldríem, en els temps que corren, la unitat que representa la Caixa de Solidaritat. Vostès s’adonen del que fem? El Tribunal de Cuentas i el jutjat número 13 (sempre he pensat que aquest número no és casualitat) volen castigar econòmicament els protagonistes que tenen noms i cognoms, i va i la Caixa de Solidaritat recull deu, onze, dotze o tretze milions d’euros perquè no en rebin les conseqüències. Deuen al·lucinar, aquesta gent. Perquè ja no són només les sancions del Tribunal de Comptes i l’escarment que pretén el 13, sinó que la solidaritat de tots plegats també està permetent finançar els costos judicials de la batalla de l’exili (gens menors), els de més d’un centenar de represaliats menys mediàtics que segons qui, i bona part de les despeses dels seus familiars. Ni deu ni onze ni dotze milions d’euros. Molts més. Chapeau! Perquè fer aportacions econòmiques és també una manera de jugar-se-la. I és per això que penso que no podem fallar. I que em trec el barret.