La unitat

Uni­tat. Aquesta és la paraula més usada en els dar­rers dies en el món inde­pen­den­tista. I tot fa pre­veure que ho serà durant dies, almenys fins a la sentència. Tot i que és cert que en els dar­rers temps hi està havent un esforç per part de tots els pro­ta­go­nis­tes d’aquesta història, el pecat ori­gi­nal ja és difícil de superar. I el pecat ori­gi­nal és no haver estat capaç d’haver arri­bat a un pacte estratègic, un acord de mínims entre el seguit de par­tits i enti­tats, òbvi­a­ment, molt hete­ro­geni, que forma part d’aquest movi­ment. En tots els apar­tats de la vida, els temes que no s’afron­ten, per man­dra o per covar­dia, cos­ten molt més de recon­duir. Però hau­ria de ser pos­si­ble, entre altres raons perquè en el sis­tema polític actual, en l’àmbit glo­bal, és molt com­pli­cat que qual­se­vol aspi­ració ciu­ta­dana, com ho seria l’anhel d’inde­pendència, arribi a bon port sense haver estat cana­lit­zada pels polítics, pel sis­tema polític. Perquè això suc­ce­eixi, però, les dife­rents parts han de dei­xar de pen­sar que la uni­tat depèn del fet que l’altre accepti els seus postu­lats. Òbvi­a­ment, arri­bar a un acord de mínims és una nego­ci­ació i, com en totes les nego­ci­a­ci­ons, calen renúncies.

La Diada serà la pri­mera prova de foc d’aquesta uni­tat. O, almenys, del fet que s’avança en la bona línia. El movi­ment no es podria per­me­tre una Diada de les del pas­sat, amb inci­dents entre fac­ci­ons. Tenen raó els excon­se­llers Josep Huguet i Anna Simó quan afir­men que alguns comen­ta­ris en les xar­xes soci­als fan por, però també han de tenir clar que les xar­xes soci­als reflec­tei­xen només una part de la rea­li­tat, petita i defor­mada. I també han d’accep­tar, com tota la resta de polítics de les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, totes, que, vist com ha anat tot ple­gat, hi ha gent molt empi­pada, que creu que ha estat enga­nyada o, pit­jor, que ha estat trac­tada de poc madura, i que reac­ci­ona com bona­ment pot. Més enllà de tro­bar un mínim comú deno­mi­na­dor i una res­posta con­junta a la sentència, l’inde­pen­den­tisme neces­sita rear­mar-se intel·lec­tu­al­ment, però això sem­bla difícil abans que aquesta no arribi.