La gran cuina digital

La cuina s’ha posat de moda i la quan­ti­tat de lite­ra­tura de tota mena que es genera al seu vol­tant és del tot ina­bas­ta­ble. Avui, però, m’agra­da­ria cen­trar la mirada en un blog, Cuina Cinc, que fun­ci­ona des de l’octu­bre del 2011, demos­trant, ara que els blogs ja han superat l’etapa d’efer­vescència incons­ci­ent, que dar­rere hi ha rigor, ganes i volun­tat. La cui­nera és Fina Comas, una lli­cen­ci­ada en dret, apas­si­o­nada, culta i dis­creta. Recull recep­tes des dels 14 anys, viatja, cuina, visita res­tau­rants, coneix pro­duc­tes i ordena i trans­met pro­pos­tes car­re­ga­des d’eru­dició i de vita­li­tat.

Recorda el pri­mer lli­bre de cuina, un regal del seu pare, La cuina d’avui, de Glòria Baliu de Kirch­ner en una edició de 1973 de l’edi­to­rial Laia, amb il·lus­tra­ci­ons, i, qui sap, pot­ser una manera de tan­car el cer­cle va ser escriure’n un, El codony, a la col·lecció Pro­duc­tes de Mer­cat, de Sd Edi­ci­ons. A més de les experiències d’aquest pri­mer lli­bre de cuina, a casa ha après a fer con­ser­ves i mel­me­la­des, a collir frui­tes i ver­du­res, a tenir cura del pa, a saber que hi ha un gani­vet per a cada cosa, que cal tenir una pae­lla espe­cial per a les trui­tes i una des­ti­nada a la salsa de tomàquet, però, per damunt de tot, ha après una cosa fona­men­tal, la sen­si­bi­li­tat per esti­mar la cuina i els seus pro­duc­tes.

I això, en un temps en què tot va acce­le­rat i resu­mit i compta més l’impacte d’un “m’agrada” a les xar­xes soci­als que l’essència real de les coses, és un valor d’una rotun­di­tat abso­luta. El blog Cuina Cinc, que per cert es diu així com una mena de decla­ració de prin­ci­pis dels cinc sen­tits que cal apli­car amb màxima inten­si­tat per acon­se­guir els objec­tius bus­cats, és una delícia que recull l’espe­rit dels grans autors de la nos­tra història gas­tronòmica. La lite­ra­tura de Joan Perucho, de Néstor Luján, de Josep Pla, de Manolo Vázquez Mon­talbán o d’Álvaro Cun­queiro es podria equi­pa­rar sense cap pro­blema al tre­ball que Fina Comas du a terme al seu blog. Cada arti­cle és una apro­xi­mació docu­men­tada, extensa i emo­ci­o­nant al tema esco­llit, ja sigui un for­matge, un pro­ducte, un pro­duc­tor, un plat, un res­tau­rant, una recepta o un viatge, amb detalls, con­cre­ci­ons, emo­ci­ons, docu­men­tació, lli­gant pas­sat i pre­sent i amb una gran dosi de passió i de ganes de no dei­xar cap ele­ment a l’atzar. Lle­gir les seves entra­des és cap­bus­sar-se en les seves pròpies experiències, ama­rar-se de desig i de pro­xi­mi­tat i, sal­vant totes les distàncies, fer vibrar els cinc sen­tits, emo­ci­o­nar-se i sen­tir-se gai­rebé pro­ta­go­nista de les aven­tu­res gas­tronòmiques que ens explica.

Si pen­seu tro­bar només un recull de recep­tes o un pas­seig insubs­tan­cial per les experiències gas­tronòmiques, obli­deu-ho. Si us acos­teu a Cuina Cinc feu-ho impul­sats per la neces­si­tat de saber, d’apren­dre, de des­co­brir coses que ignoràveu, de bus­car la història i de fer-ho guiats per algú que ho viu, que sap que la cuina és passió i que la passió és, en defi­ni­tiva, viure.