La gran cuina digital

La cuina s’ha posat de moda i la quantitat de literatura de tota mena que es genera al seu voltant és del tot inabastable. Avui, però, m’agradaria centrar la mirada en un blog, Cuina Cinc, que funciona des de l’octubre del 2011, demostrant, ara que els blogs ja han superat l’etapa d’efervescència inconscient, que darrere hi ha rigor, ganes i voluntat. La cuinera és Fina Comas, una llicenciada en dret, apassionada, culta i discreta. Recull receptes des dels 14 anys, viatja, cuina, visita restaurants, coneix productes i ordena i transmet propostes carregades d’erudició i de vitalitat.

Recorda el primer llibre de cuina, un regal del seu pare, La cuina d’avui, de Glòria Baliu de Kirchner en una edició de 1973 de l’editorial Laia, amb il·lustracions, i, qui sap, potser una manera de tancar el cercle va ser escriure’n un, El codony, a la col·lecció Productes de Mercat, de Sd Edicions. A més de les experiències d’aquest primer llibre de cuina, a casa ha après a fer conserves i melmelades, a collir fruites i verdures, a tenir cura del pa, a saber que hi ha un ganivet per a cada cosa, que cal tenir una paella especial per a les truites i una destinada a la salsa de tomàquet, però, per damunt de tot, ha après una cosa fonamental, la sensibilitat per estimar la cuina i els seus productes.

I això, en un temps en què tot va accelerat i resumit i compta més l’impacte d’un “m’agrada” a les xarxes socials que l’essència real de les coses, és un valor d’una rotunditat absoluta. El blog Cuina Cinc, que per cert es diu així com una mena de declaració de principis dels cinc sentits que cal aplicar amb màxima intensitat per aconseguir els objectius buscats, és una delícia que recull l’esperit dels grans autors de la nostra història gastronòmica. La literatura de Joan Perucho, de Néstor Luján, de Josep Pla, de Manolo Vázquez Montalbán o d’Álvaro Cunqueiro es podria equiparar sense cap problema al treball que Fina Comas du a terme al seu blog. Cada article és una aproximació documentada, extensa i emocionant al tema escollit, ja sigui un formatge, un producte, un productor, un plat, un restaurant, una recepta o un viatge, amb detalls, concrecions, emocions, documentació, lligant passat i present i amb una gran dosi de passió i de ganes de no deixar cap element a l’atzar. Llegir les seves entrades és capbussar-se en les seves pròpies experiències, amarar-se de desig i de proximitat i, salvant totes les distàncies, fer vibrar els cinc sentits, emocionar-se i sentir-se gairebé protagonista de les aventures gastronòmiques que ens explica.

Si penseu trobar només un recull de receptes o un passeig insubstancial per les experiències gastronòmiques, oblideu-ho. Si us acosteu a Cuina Cinc feu-ho impulsats per la necessitat de saber, d’aprendre, de descobrir coses que ignoràveu, de buscar la història i de fer-ho guiats per algú que ho viu, que sap que la cuina és passió i que la passió és, en definitiva, viure.