Caixmir, el volcà latent

A la ser­ra­lada de l’Himàlaia hi batega un dels con­flic­tes més peri­llo­sos del món. La vall del Caix­mir, recla­mada històrica­ment per indis i pakis­ta­ne­sos, va ser incor­po­rada a l’Índia el 1947, durant la par­tició de l’excolònia britànica. L’annexió va pro­vo­car la pri­mera guerra entre Isla­ma­bad i Nova Delhi per aquest ter­ri­tori de majo­ria musul­mana que, final­ment, va que­dar divi­dit sota els dos nous estats inde­pen­dents. La Xina en con­trola també una part, el 20% de la regió, apro­xi­ma­da­ment.

Des de lla­vors, la zona admi­nis­trada per l’Índia, l’estat de Jammu i Caix­mir, ha estat esce­nari de violències del movi­ment sepa­ra­tista, enfron­tat a l’exèrcit. La ja de per si explo­siva situ­ació en aquest ter­ri­tori ha esca­lat un grau més aquesta set­mana amb la decisió del govern naci­o­na­lista indi de supri­mir l’auto­no­mia del Caix­mir. Dero­gant l’arti­cle 370 de la Cons­ti­tució, el que fins ara con­ce­dia l’auto­go­vern de la regió i en garan­tia el pre­cari lli­gam a la fede­ració, Nova Delhi assu­meix el govern directe del ter­ri­tori i reco­neix als ciu­ta­dans no caix­mirs el dret a resi­dir i com­prar ter­res i pro­pi­e­tats en aquest estat, una clara mani­o­bra, segons els crítics, per can­viar la demo­gra­fia del Caix­mir i inten­si­fi­car-ne la “indi­a­nit­zació”.

Com era d’espe­rar, aquesta acció uni­la­te­ral ha pro­vo­cat la con­demna del Pakis­tan –que, com l’Índia, reclama la tota­li­tat del Caix­mir– i de la seva ali­ada xinesa. La inter­venció del pri­mer minis­tre indi, Naren­dra Modi, i del seu par­tit, l’ultra­na­ci­o­na­lista hindú Bha­ra­tiya Janata Party (BJP) –que van tor­nar a gua­nyar les elec­ci­ons de la pas­sada pri­ma­vera–, va estar pre­ce­dida d’un des­ple­ga­ment mili­tar mas­siu a la regió, la detenció de cen­te­nars d’opo­si­tors i la inco­mu­ni­cació dels habi­tants. Després de l’última victòria elec­to­ral de Modi, l’ana­lista Dibyesh Anand, pro­fes­sor de política a la Uni­ver­si­tat de West­mins­ter, ja va adver­tir en un arti­cle al diari The Inde­pen­dent sobre els objec­tius que guia­rien l’home fort del país: com­bat conta el laïcisme i prin­ci­pis com ara els drets de les mino­ries, entro­nit­zació del caràcter “pre­e­mi­nent” hindú de la nació, ani­qui­lació de la resistència al domini de l’Índia al Caix­mir i enfron­ta­ment amb la República Islàmica del Pakis­tan.

Amb la seva última demos­tració de força, que jus­ti­fica en nom de la lluita anti­ter­ro­rista, Modi s’embranca en una arris­cada ope­ració per rea­fir­mar l’hege­mo­nia índia a la regió, enfront d’un rival pakis­tanès –cal no obli­dar-ho– que també dis­posa de capa­ci­tat nuclear i amb el qual ha lliu­rat ja més d’una guerra pel Caix­mir. L’opo­sició índia denun­cia l’“error històric” comès con­tra l’estat rebel i alerta de les con­seqüències que se’n poden deri­var. Només cal fer una ullada al mapa per veure fins on podria arri­bar l’ona expan­siva d’un con­flicte –Xina, Pakis­tan, Afga­nis­tan, Iran...– enquis­tat en una de les zones més volàtils del pla­neta.