Les màfies

Tots asso­ciem aquesta paraula a Sicília o als car­rers de Chi­cago i Nova York, sobre­tot gràcies a les pel·lícules. De manera col·loquial la uti­lit­zem sem­pre per refe­rir-nos a un grup de gent unida per delin­quir en qual­se­vol ofici o àmbit de la vida. La màfia poli­cial, la de la droga, de joiers, de tràfic de per­so­nes, de les finan­ces, etc. Això ve al cas per la situ­ació del vai­xell Open Arms, que es dedica a sal­var vides a la Medi­terrània men­tre la democràtica i pul­cra Europa fa veure que no ho veu, i els bàrbars com Sal­vini o Abas­cal escam­pen odi. Resulta que ha de pas­sar tres dies retin­gut a Lam­pe­dusa per una denúncia de Sal­vini i una altra de Vox per haver man­tin­gut con­tac­tes amb mafi­o­sos. Se suposa que ho diuen col·loquial­ment i es refe­rei­xen als pro­pi­e­ta­ris de vai­xells i nego­cis de la tra­vessa de la Medi­terrània. No par­len de la màfia que va pac­tar amb Roo­se­velt el desem­bar­ca­ment a Sicília de les tro­pes ali­a­des durant la Segona Guerra Mun­dial, de la que el 1961 va omplir de mili­ons Ken­nedy per envair Cuba, la que va par­ti­ci­par gene­ro­sa­ment en la demo­lició dels països de l’Est amb el finançament d’un sin­di­cat polonès. No, els bàrbars només gosen par­lar de sica­ris, de la gent que està a la seva justa altura, de la màfia dels qui tenen un menys­preu malaltís pels seus sem­blants. Par­len d’ells matei­xos. Més que aquests depre­da­dors, em fa por la influència que tenen en els par­tits tra­di­ci­o­nal­ment demòcra­tes. El PSOE, per exem­ple, s’entesta a mar­car distàncies amb Vox, però a les tan­ques de Meli­lla i Ceuta encara no han tret les gani­ve­tes en el temps que fa que gover­nen. Con­si­dero que deu ser impos­si­ble tre­ba­llar a favor dels immi­grants sense tenir con­tacte amb la gent que hi té el seu negoci a l’altra banda del mar. Uns s’enri­quei­xen; altres, com la democràtica Europa, fan números; alguns rei­vin­di­quen l’odi, i les ONG no sols han de fer el que poden, sinó que són cri­mi­na­lit­za­des i dutes davant la justícia. Men­tres­tant el fons del mar s’està con­ver­tint en un immens cemen­tiri i els vai­xells nave­guen per­duts per alta mar i plens a ves­sar de per­so­nes famo­len­ques. Si els par­ti­da­ris de l’ofe­ga­ment no par­len dels labo­ra­to­ris far­macèutics, de les empre­ses pri­va­des de mili­tars, dels fabri­cants d’armes, dels pro­pi­e­ta­ris dels recur­sos natu­rals de l’Àfrica, par­lar de màfia en el cas de l’Open Arms resulta ridícul.