Crisi

Joan Fuster solia dir que la policia, totes les policies del món, no està pensada per defensar el poble, sinó per defensar el poder. Si Fuster hagués viscut el terrible judici en contra del referèndum,o hagués escoltat les interpretacions dels policies, hauria dit “ja us ho deia jo”.

La crisi econòmica ens ha portat molts mals, des del 2008: ha aparegut una extrema dreta lluitadora i dinàmica, i ai, las, que ha trobat suport en el centre. Les dretes, de tota la vida, diuen que abaixaran els impostos, perquè així s’eviten la política social, l’emblema de la qual és “laissez faire, laissez passer, le monde va de lui même”, que vol dir ja t’espavilaràs, i si has nascut pobre, t’aguantes, que l’enriquiment de les classes altes vol dir mà d’obra barata i analfabetisme dels uns enfront dels esperits cultivats i cobejosos dels altres.

Quan va esclatar la crisi econòmica, algú va dir la paraula PIGS, que vol dir, en anglès, porcs, o es refereix al sud d’Europa: Portugal, Itàlia, Grècia i Spain. Els indrets on més ha crescut l’extrema dreta.

Mai em pensava veure, en ple segle XXI, l’agonia dels fugitius de les catàstrofes, desemparats, amb Salvinis de tota mena aplaudint. Mai em pensava veure que una ciutat com Madrid, que va fer una espectacular defensa en la guerra incivil, i que quan la repugnant matança d’Atocha, es va bolcar al carrer; doncs ara dirigeix aquella comunitat l’extrema dreta, i també a Andalusia, que han votat la ideologia que va matar García Lorca.

Des del 2008 que estem en caiguda lliure. El fanatisme espanyol sempre ha condemnat el País Basc, Galícia i els Països Catalans, colònies conquerides per les armes. I qualsevol dissidència desperta l’esperit de la reconquesta (?). Ara la darrera crisi ha accentuat els fanatismes. Es menteix i es mira amb sorna els qui vam perdre el poder en una cruenta batalla. El nacionalisme espanyol és viu i ben viu.

“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”: saviesa popular.