Opinió

Full de ruta

La vida i la mort de l’art

Tres fets han tornat a posar sobre el llenç de l’actualitat la figura de l’artista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). La publicació, per part del seu net-nebot Francesc Marco-Palau, del llibre El pintor que cremava els seus quadres (Gregal); el joc iniciat aquest estiu a les xarxes socials per l’escriptor Màrius Serra (autor, d’altra banda, del pròleg del llibre), on cada dia envia una foto d’alguna de les dones pintades per l’artista; i, el tercer, l’anunci que el Museu Comarcal de la Conca de Barberà inaugurarà, aquest dissabte, 31 d’agost, un espai dedicat al pintor.

La primera vegada que el vaig entrevistar, a la seva casa pairal de Montblanc, ell ja s’ho mirava tot amb la melangia que dona el pas dels anys. De posat tranquil, va voler acompanyar la conversa amb un gotet de vi dolç. Palau Ferré era amant del bon vi, “i si és de la Conca, millor”, deia. No va abandonar el seu somriure fins que no vam començar a parlar d’un episodi crucial en la seva trajectòria: després del seu retorn de París va signar uns contractes abusius amb un marxant d’art (confiat com era, no va llegir-se la lletra petita) i, el maig de 1974, el Tribunal Suprem va acabar dictaminant que, per rescindir el contracte, havia de pintar un determinat número de metres quadrats: condemnat a pintar més de 40 metres per entregar l’obra al marxant. Pintar per metres, per a un artista, deu venir a ser com el granger que ha d’engreixar els porcs. L’antítesi de l’essència de la creació. Va complir la sentència, però, decebut amb el món, va decidir començar a cremar els seus quadres i a defugir els cercles artístics. Era, segons Francesc Marco-Palau, una reivindicació per clamar que les galeries prostituïen l’art. Va cremar les seves obres durant més de deu anys. Palau Ferré reconeixia, uns anys abans de morir, que els problemes que troben en l’art i la cultura molts intel·lectuals són els mateixos de fa deu anys, cinquanta o tres-cents: “capelletes tancades i moltes limitacions”. Ell, que va donar la vida i la mort a les seves creacions, es va mantenir volgudament allunyat d’uns circuits de l’art marcats pel mercantilisme. Els seus valors era massa grans per caure-hi. El 2021 se celebrarà el centenari del seu naixement. Serà un altre bon moment per recordar la seva figura i la seva obra, que, malgrat la negror del món, era de colors vius i figures vitals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.