‘Brexit’ i alimentació

Per a la Unió Europea, i sobretot per al Regne Unit, les conseqüències econòmiques i socials del Brexit són objecte de debat, no gaire serè. Segurament que no hi guanyarà ningú, en un tema en què sembla dominar més l’estómac que el cervell. Aquí les qüestions “digestives” no són simplement metafòriques, perquè els aliments i l’alimentació dels ciutadans de la Gran Bretanya, i fins tot la recerca en aquest camp, poden patir conseqüències negatives. La qualitat, el preu i la disponibilitat del menjar són clau en la vida de la ciutadania i depenen de molts factors. De fet, els aliments i la nutrició són el primer sector laboral de la Unió Europea i del Regne Unit. Un Brexit sense acord, que sembla el més probable, influiria negativament en aquestes qüestions.

Diversos àmbits, inclosa la indústria alimentària, estan preocupats per la inflació, l’augment de preus i l’eventual escassetat d’alguns aliments. No oblidem que la Gran Bretanya té relativament poca superfície per la seva elevada població, i necessita importar menjar. Per unes circumstàncies concretes de la Costa d’Ivori i Ghana, quedarà molt afectat el preu del cacau. No és un article de primera necessitat, però els britànics no estaran gens contents si s’encareixen la xocolata i els seus derivats. Més important és la possible escassetat i augment de preu de fruita i hortalisses, i ja han sortit informacions alarmistes de les repercussions negatives per a la salut (càncer, trastorns cardiovasculars) si es produeix el descens del seu consum.

La indústria càrnia britànica també està preocupada per l’eventual minva del seu mercat més important. En canvi, els partidaris dels aliments transgènics estan més contents perquè Boris Johnson s’hi ha mostrat a favor, cosa que no tots els britànics veuen bé, però sí els grans productors nord-americans d’aquests aliments.

L’obesitat afecta al Regne Unit, com a quasi tots els països del món, rics i pobres. Precisament hi ha en curs, com arreu, diverses polítiques dirigides a millorar l’alimentació de la infància, l’etiquetatge i la reformulació d’aliments, i el govern anterior estava considerant estendre a les begudes làcties, que porten força sucre, els impostos de les begudes ensucrades. I tenint en compte que Johnson ja no hauria de seguir l’estricta legislació europea –sobre la qual tampoc podria influir–, també preocupen, sobretot als professionals sanitaris, les seves manifestacions contra un “estat mainadera” i la seva voluntat de revisar aquest tipus de taxes (també sobre la sal i els greixos), que considera poc eficaces i que afecten sobretot els més pobres.

Un altre problema és el de la recerca en general. Els fons europeus en aquest àmbit són importants, i el Regne Unit, amb un alt nivell en universitats i centres de recerca, els perdrà si hi ha un Brexit “dur”. A això es referia la revista Science aquest agost, que no confia gaire en el coneixement de Boris Johnson del món científic ni en la seva capacitat d’afrontar la situació.