El teu dia desastrós

L’ús estival de les xarxes socials com un aparador de vacances idíl·liques, àpats multisensorials, cossos renaixentistes saltant per platges inhòspites, i nits de festa amb un tendre happy ending, crea un collage de perfecció que camufla la foscor vital amagada dins nostre. Conseqüentment, ens trobem una nova generació que idealitza l’hedonisme aliè mentre s’encalla en les pròpies contrarietats silenciades a les xarxes. Per això seria saludable tenir el dia desastrós a l’Instagram on tothom publiqués una experiència negativa amagada darrere una imatge aparentment feliç. Per exemple, aquí es pot veure una morrejada amb la parella entremig d’una cascada eròtica però tres hores després m’escridassava perquè va descobrir un whatsapp de l’única dona que he estimat, o, aquí tenim una foto amorosa amb els fills però vaig haver d’amenaçar la petita perquè deixés anar un somriure i poc després, el gran va muntar un pollastre enmig del passeig per no acceptar un no com a resposta als seus anhels idiotes.

Pensem-ho bé, si realment aboquem les nostres vides fora de la sala d’estar, hem de mostrar-les en tota la seva complexitat perquè ressalti el gris com a únic color amb certa validesa vital i no ens perdem en un món d’experiències falsament perfectes. Per això, convé no enganyar-se, i tenir clar que anar al sud-est asiàtic de lluna de mel és collonut, però el mes de maig la calor i la humitat són homicides, acabes trinxat de tant caminar, i sempre hi ha un dia que penses en silenci, tot anhelant un bri de soledat, que potser et vares precipitar amb el tema de l’altar. Publica el teu dia desastrós. Tothom ho agrairà.