Ciutadania ‘versus’ polítics

Han pas­sat set anys des d’aque­lla històrica mani­fes­tació que, amb el lema “Cata­lu­nya, nou estat d’Europa”, va pro­vo­car una autèntica marea humana que va omplir Bar­ce­lona per la Diada. L’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana aca­bava de néixer aquell mateix any i la res­posta de la ciu­ta­da­nia no se l’espe­rava abso­lu­ta­ment ningú. La classe política que­dava asto­rada, superada, davant la ini­ci­a­tiva popu­lar. Després vin­drien Dia­des amb mol­tes altres ini­ci­a­ti­ves, com la Via Cata­lana, la V o els actes des­cen­tra­lit­zats en diver­sos punts de Cata­lu­nya. Però aque­lla il·lusió, aque­lla ori­gi­na­li­tat, aque­lla innocència i la impli­cació ciu­ta­dana no és que ara s’hagi per­dut, però sí que s’ha per­ver­tit. I sin­ce­ra­ment, no crec que sigui culpa de la ciu­ta­da­nia. La ciu­ta­da­nia ha sabut estar a l’altura quan hi ha hagut pre­sos polítics. Quan la classe política ha neces­si­tat suport. Quan se’ls ha con­vo­cat a les urnes. I quan s’ha hagut de fer front a la repressió. El que ha aca­bat fent forat han estat les acti­tuds dels polítics. En lloc de veure els par­tits inde­pen­den­tis­tes remar tots cap a un objec­tiu comú, els dar­rers temps sem­bla que cadascú vagi pel seu cos­tat i que els interes­sos par­ti­dis­tes siguin els que pesen.

A hores d’ara, ja no és clar ni què és JxCat, el PDe­CAT, la Crida o els crítics de la Marta Pas­cal. A ERC sents Marta Rovira par­lar de con­fron­tació, Gabriel Rufián i Joan Tardà jugant un paper com a mínim estrany, i diri­gents repu­bli­cans par­lant d’elec­ci­ons anti­ci­pa­des com a res­posta a la sentència. Si ni les dues màximes figu­res ins­ti­tu­ci­o­nals del país, Quim Torra i Roger Tor­rent, es posen d’acord i gover­nen junts! I men­tres­tant, els adver­sa­ris es fre­guen les mans.

Senyors polítics, el pro­blema és que els hem fet massa cas. Com deia ahir la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie, en aquest diari, la ciu­ta­da­nia ha de recu­pe­rar el poder. Ha de ser qui ha de mar­car-los el ritme. Qui ha de pren­dre la ini­ci­a­tiva, i no limi­tar-se sim­ple­ment a reac­ci­o­nar a la repressió.

De motius per ser a la Diada d’aquest any, en sobren. Són els matei­xos que fa set anys i se n’hi han afe­git de nous. Que sigui un èxit depèn de la ciu­ta­da­nia. I si depèn dels ciu­ta­dans, segur que ho serà.