La lliçó de Fontana

L’inici del nou curs polític és del tot dece­be­dor. A l’Estat espa­nyol, man­te­nen un postu­reig a veure qui està més com­promès amb la soci­e­tat, men­tre engrei­xen el cemen­teri humà al Medi­ter­rani i el fei­xisme. I, al nos­tre país, no hi ha debat per asso­lir un model de soci­e­tat més equi­ta­tiu. És cert que el TC ha dei­xat ferit de mort el debat al Par­la­ment, però ni ERC ni JxCat no tenen ganes de cap­gi­rar-ho ple­gats. El lúcid his­to­ri­a­dor Josep Fon­tana ja ho diu clar en el seu lli­bre pòstum Capi­ta­lisme i democràcia quan ana­litza els fets cone­guts pels “tres dies glo­ri­o­sos” a França: “El poble havia fet la revo­lució i els polítics la hi havien robada per donar-li a canvi un ‘rei ciu­tadà’, que en rea­li­tat seria el rei de la bur­ge­sia.” L’engany con­ti­nua des del 1830.