A l’escola, sisplau!

Neces­si­ten anar a l’escola, i ho dic per ells, eh? Jo psi­cològica­ment des­prenc exce­dents de dopa­mina, vull dir que soc un pare assem­ble­ari i davant les temp­ta­ci­ons de crit dic­ta­to­rial m’empasso el xis­cle per evi­tar-los el trauma i, així, anar pre­pa­rant per a un període de cinc anys un infart letal de geni­tals botits. Però al final, no ens enga­nyem, per molt benes­tar emo­ci­o­nal acu­mu­lat durant el període esti­val, pre­ci­sen una rutina, i amb això no vull insi­nuar als inqui­si­dors de la pater­ni­tat res­pon­sa­ble que anhelo per­dre’ls de vista, saps què et vull dir, no?

M’implico amb tot, des dels gomets fins a ana­lit­zar el poder asser­tiu del sub­cons­ci­ent segons la neu­rosi de Freud. De fet, com vols que no sigui un home com­pla­gut amb la set­mana de des­cans a Menorca? Nens vomi­tant a l’arena, defe­cant a l’aigua, donant pel sac de mati­nada... Real­ment els 2.000 euros inver­tits (no gas­tats o mala­gua­nyats) em van resul­tar barats.

Un moment, que em truca la meva dona? A veure... d’acord... T’haig de dei­xar... la petita està amb febre alta i la duré a urgències per pre­sen­ciar la sentència d’inter­ca­lar Dalsy i Api­re­tal cada qua­tre hores. Que si en tin­dria un altre? Tu m’has vist, no? Estic fruint d’una era idíl·lica; ara, si s’han de pagar més impos­tos perquè l’any lec­tiu comenci el 15 d’agost, doncs es fa per al bé de tot­hom i lles­tos. Tot sigui perquè els nanos apren­guin millor la importància que el sub­jecte i el pre­di­cat con­cor­din en nom­bre i en per­sona per pro­ce­dir a la seva cor­recta iden­ti­fi­cació i, així, creixi el deler de repe­tir unes vacan­ces paga­des com les d’enguany, que van començar sent il·lusi­o­na­do­res i han aca­bat amb il·lusió. Molta il·lusió.