El termini

Per tor­nar a des­men­tir els qui diuen que els actes de la Diada s’adre­cen només a una part de la soci­e­tat cata­lana, Òmnium Cul­tu­ral va con­vo­car dime­cres a Arc de Tri­omf una nodrida repre­sen­tació del 80% de la soci­e­tat cata­lana. Per­so­nes ideològica­ment molt diver­ses que for­men part d’una mateixa lluita com­par­tida: la lluita pels drets i lli­ber­tats i con­tra la repressió. Perquè sí, ho diuen totes les enques­tes: el 80% dels cata­lans estan en con­tra dels empre­so­na­ments dels líders civils i polítics cata­lans.

Va ser en aquest acte que el vice­pre­si­dent Mar­cel Mauri va posar sobre la taula un ter­mini del qual no par­len els mit­jans de comu­ni­cació, un ter­mini que faria negui­te­jar qual­se­vol cap d’Estat però que en canvi no sem­bla que immuti Pedro Sánchez: la data que han fixat les Naci­ons Uni­des perquè el govern espa­nyol faci com­plir la reso­lució del grup de tre­ball de deten­ci­ons arbitràries on dema­nava l’alli­be­ra­ment imme­diat dels pre­sos polítics. El recor­den? Aquell informe que deia, tex­tu­al­ment: “En Jordi Cui­xart, en Jordi Sànchez i la resta de pre­sos polítics estan empre­so­nats de resul­tes de l’exer­cici de drets fona­men­tals d’opinió, lli­ber­tat d’expressió i mani­fes­tació. Per tant, la seva pri­vació de lli­ber­tat s’equi­para a man­te­nir algú detin­gut per les seves opi­ni­ons i cre­en­ces. Uns pre­sos que han estat per­su­a­dits de supri­mir el seu acti­visme a favor de la causa inde­pen­den­tista a canvi de ser alli­be­rats i que han estat coac­ci­o­nats per les seves opi­ni­ons polítiques.” L’informe es va fer públic el mes de maig, i l’ONU donava sis mesos al govern espa­nyol per alli­be­rar els pre­sos. Ja n’han pas­sat qua­tre.

Men­tres­tant, tots els focus estan posats en el compte enrere per a unes hipotètiques noves elec­ci­ons a l’Estat o per a una pos­si­ble inves­ti­dura. Però Pedro Sánchez hau­ria de ser cons­ci­ent que té damunt seu com una espasa de Dàmocles un ter­mini que el pot dei­xar fora de la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal i minar, encara més, el pres­tigi de l’Estat a ulls del món.