Defenses altes

El raper Valtònic i quaranta-set advocats de presos etarres van ser ahir notícia per sengles judicis. El primer, encara sense resolució, al Tribunal de Justícia de la UE, al qual havia recorregut el d’apel·lació de Gant per les irregularitats de l’euroordre que l’Audiència Nacional espanyola ha emès per a l’extradició del raper, acusat d’enaltiment del terrorisme, amenaces i no sé quantes imputacions més de les quals ell es declara innocent. La segona vista va ser per als lletrats abertzales, acusats de facilitar la cohesió dels etarres empresonats, i es va saldar en menys de mitja hora quan els imputats en el totum revolutum de la doctrina del “tot és ETA” instaurada pel jutge Garzón van fer una confessió in extremis per esquivar la presó. Dues estratègies de defensa diferents, totes dues respectables i molt ben definides al magnífic llibre Jo acuso, de l’advocat Benet Salellas, al qui vam veure actuar en el judici dels presos catalans defensant el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de passada traient de polleguera el president del Suprem, el jutge Marchena. Un dels conceptes més interessants del volum, imprescindible per als qui som llecs en la matèria, és el del “dret penal de l’enemic”, que els estats fan aplicar quan l’acusat és considerat un adversari irredimible al qual cal neutralitzar (o eliminar, segons el temps i el país), mitjançant la submissió d’aquest al que en termes populars anomenem, ara sí, sense que calgui ser tan entesos, un judici polític.