Quatre de quatre

El soci­a­lista Miquel Iceta cri­ti­cava el 2015 que s’hagues­sin cele­brat tres elec­ci­ons al Par­la­ment en cinc anys. L’Estat espa­nyol va pel camí de cele­brar la quarta en qua­tre anys per l’obce­cació de Pedro Sánchez, que no ha sabut argu­men­tar per què no ofe­reix el mateix acord a Podem que li ofe­ria al juliol. De mica en mica es va veient el perquè, es va veient com Albert Rivera vira perquè, després de la repe­tició elec­to­ral, es puguin donar les con­di­ci­ons per tan­car un acord amb el PSOE, que en rea­li­tat es deleix perquè el seu soci pre­fe­rent sigui Ciu­ta­dans. El gir coper­nicà de Rivera ja ha començat. L’única cosa desit­ja­ble d’un 10-N és que l’inde­pen­den­tisme sigui encara més impres­cin­di­ble. Que ho sàpiga ges­ti­o­nar és una altra història.