Insomni

Si una jor­nada elec­to­ral és, com diuen, “la festa de la democràcia” i fa qua­tre anys seguits que la cele­brem, els apèndixs del Cos­tu­mari de Joan Ama­des l’hau­ran d’intro­duir: “festa anual, mòbil com el Car­na­val, la Qua­resma o la Pas­qua de la mona”. Els pas­tis­sers podrien crear-ne unes postres típiques. Fa qua­tre anys que la cele­brem i no és des­car­ta­ble que segueixi, fins que les urnes donin el resul­tat que els con­vo­cants desit­gen. Els votants, que abans eren tan savis i que mai no s’equi­vo­ca­ven, ara s’han tor­nat xim­ples. Cen­dra al cap, penitència en forma de cam­pa­nya elec­to­ral i a veure si l’ou, de Pas­qua o de Cor­pus, balla com ha de ballar.

El con­vo­cant actual, Pedro Sánchez, ha afir­mat que si hagués pac­tat amb Uni­des Podem, el par­tit de Pablo Igle­sias, no hau­ria pogut dor­mir tran­quil. Jo em pen­sava que l’insomni era con­subs­tan­cial dels gover­nants: que no podien dor­mir pen­sant en els índexs de pobresa, en la crisi econòmica que sem­pre retorna, en la falta d’esco­les o d’hos­pi­tals, en el Bre­xit... en els pre­sos polítics. A mi els pre­sos polítics m’han fet donar mol­tes vol­tes al llit. Els des­a­grada que digui que són “polítics”? No dis­cu­ti­rem: “pre­sos”, sense cap addi­tiu. Però igual­ment no em dei­xen dor­mir.

La por de Sánchez a no poder ell dor­mir si pac­tava amb Igle­sias ha donat joc a mol­tes inter­pre­ta­ci­ons: per què Mor­feu l’havia d’aban­do­nar? Per què ni la Dor­mi­dina li seria eficaç? Uns diuen que tem que els anti­sis­tema “imma­durs” naci­o­na­lit­zes­sin la banca de la nit al dia, que fes­sin el cor­re­dor del Medi­ter­rani, que esta­blis­sin rela­ci­ons amb països inde­sit­ja­bles, que a l’hora de fer-se pública la sentència dels pre­sos reac­ci­o­nes­sin com si fos­sin polítics... Jo també dis­poso de la meva inter­pre­tació sobre la insistència elec­to­ral. No vindrà d’una. El pacte amb Igle­sias com­por­tava el d’ERC. La sentència és pre­vista la pri­mera quin­zena d’octu­bre. Les elec­ci­ons seran el 10 de novem­bre. D’ara fins al dia de “la festa de la democràcia” el Congrés i el Senat esta­ran impe­ra­ti­va­ment sus­pe­sos. Quan la sentència s’anunciï Sánchez gover­narà sense con­trols. La gestió del resul­tat serà tota seva: sense Igle­sias, ni Gabriel Rufián ni l’opo­sició rabi­osa. Pio­lins, 155, deten­ci­ons... A la Gran Bre­ta­nya Boris John­son ha desac­ti­vat els Comuns per poder fer el que vul­gui amb el Bre­xit. A Sánchez la dis­so­lució de les cam­bres li va bé per mani­o­brar tot sol. Sem­pre el “pro­blema català” inter­fe­rint. No som prou forts per fer la inde­pendència però sí per con­di­ci­o­nar la política espa­nyola i el des­cans noc­turn dels seus gover­nants.

De moment i per començar, ahir, ope­ració poli­cial amb nou deten­ci­ons per acu­sar de vio­lent l’inde­pen­den­tisme. Dorm més tran­quil, Pedro Sánchez?