Insomni

Si una jornada electoral és, com diuen, “la festa de la democràcia” i fa quatre anys seguits que la celebrem, els apèndixs del Costumari de Joan Amades l’hauran d’introduir: “festa anual, mòbil com el Carnaval, la Quaresma o la Pasqua de la mona”. Els pastissers podrien crear-ne unes postres típiques. Fa quatre anys que la celebrem i no és descartable que segueixi, fins que les urnes donin el resultat que els convocants desitgen. Els votants, que abans eren tan savis i que mai no s’equivocaven, ara s’han tornat ximples. Cendra al cap, penitència en forma de campanya electoral i a veure si l’ou, de Pasqua o de Corpus, balla com ha de ballar.

El convocant actual, Pedro Sánchez, ha afirmat que si hagués pactat amb Unides Podem, el partit de Pablo Iglesias, no hauria pogut dormir tranquil. Jo em pensava que l’insomni era consubstancial dels governants: que no podien dormir pensant en els índexs de pobresa, en la crisi econòmica que sempre retorna, en la falta d’escoles o d’hospitals, en el Brexit... en els presos polítics. A mi els presos polítics m’han fet donar moltes voltes al llit. Els desagrada que digui que són “polítics”? No discutirem: “presos”, sense cap additiu. Però igualment no em deixen dormir.

La por de Sánchez a no poder ell dormir si pactava amb Iglesias ha donat joc a moltes interpretacions: per què Morfeu l’havia d’abandonar? Per què ni la Dormidina li seria eficaç? Uns diuen que tem que els antisistema “immadurs” nacionalitzessin la banca de la nit al dia, que fessin el corredor del Mediterrani, que establissin relacions amb països indesitjables, que a l’hora de fer-se pública la sentència dels presos reaccionessin com si fossin polítics... Jo també disposo de la meva interpretació sobre la insistència electoral. No vindrà d’una. El pacte amb Iglesias comportava el d’ERC. La sentència és prevista la primera quinzena d’octubre. Les eleccions seran el 10 de novembre. D’ara fins al dia de “la festa de la democràcia” el Congrés i el Senat estaran imperativament suspesos. Quan la sentència s’anunciï Sánchez governarà sense controls. La gestió del resultat serà tota seva: sense Iglesias, ni Gabriel Rufián ni l’oposició rabiosa. Piolins, 155, detencions... A la Gran Bretanya Boris Johnson ha desactivat els Comuns per poder fer el que vulgui amb el Brexit. A Sánchez la dissolució de les cambres li va bé per maniobrar tot sol. Sempre el “problema català” interferint. No som prou forts per fer la independència però sí per condicionar la política espanyola i el descans nocturn dels seus governants.

De moment i per començar, ahir, operació policial amb nou detencions per acusar de violent l’independentisme. Dorm més tranquil, Pedro Sánchez?