Celebrar-ho tot

Avui, dimarts, els fun­ci­o­na­ris de dife­rents depar­ta­ments del govern podran cele­brar com cal que fa dos anys ens vam orga­nit­zar com a poble per cele­brar un referèndum que Espa­nya mai va auto­rit­zar. La Gene­ra­li­tat els auto­ritza a bes­can­viar-se les hores d’assump­tes per­so­nals que els cor­res­pon per la fes­ti­vi­tat del 12 d’octu­bre, que enguany cau en dis­sabte. Una res­posta ràpida a una petició de diver­ses ADIC, aque­lles assem­blees en defensa de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes que es van orga­nit­zar arran de l’apli­cació de l’arti­cle 155. Una res­posta ràpida, és cert, perquè està ali­ne­ada amb els plan­te­ja­ments del govern.

En aquest sen­tit, al sin­di­cat CCOO, però, la pro­posta no li ha sem­blat l’encer­tada. Con­si­dera que “els con­se­llers no dic­ten els calen­da­ris labo­rals” i creu que és “inad­mis­si­ble qual­se­vol intro­missió uni­la­te­ral en les con­di­ci­ons de tre­ball que són fruit de la nego­ci­ació col·lec­tiva”. S’escuda en la “segu­re­tat jurídica” per pre­gun­tar-se: “Què dirà el con­se­ller davant altres peti­ci­ons de gau­dir dels fes­tius en funció d’altres cre­en­ces igual­ment res­pec­ta­bles, de no sen­tir-se repre­sen­tats per una o altra data?”

Els tre­ba­lla­dors hauríem de poder cele­brar tot allò que ens repre­senta. Els tre­ba­lla­dors públics tenen més sort que la resta, que no dis­po­sen de més dies que les vacan­ces i suen si han de recla­mar dies extres. A molts d’ells, per cert, el Pri­mer de Maig tam­poc no els diu res.