Keep calm
Serena fermesa, ai!
La serena fermesa anunciada per Pedro Sánchez per combatre l’independentisme és, si més no, inquietant. Muta a mesura que s’acosta el 10-N. Es va accentuant progressivament la fermesa i minva la serenor a conveniència del màrqueting electoral. Lamentable, però no podem pas dir que ens sorprengui la capacitat evolutiva del discurs polític del líder socialista. L’adapta al medi segons li marca el seu instint de supervivència, i li aconsellen les enquestes, és clar.
Probablement perquè va ser ell qui ens va dir allò que la monarquia espanyola encarna millor que ningú els valors republicans –déu-n’hi-do– o potser perquè avui fa exactament dos anys de l’efemèride, em ve al cap el discurs del rei: el que va fer la nit del dia que centenars de milers de persones van aturar Catalunya mobilitzades contra la violència policial. Recorden amb quina serena fermesa Felip VI va renegar de més de dos milions de catalans que havíem anat a votar pacíficament i cívica? Amb quina serena fermesa va justificar la brutal intervenció de la policia i la Guàrdia Civil el dia del referèndum? I amb quina serena fermesa, sense cap apel·lació al diàleg, el monarca va obrir la porta a la intervenció de l’autogovern? Inquietant.
És inquietant amb quina serena fermesa Sánchez endureix el discurs a mercè de la demoscòpia. Sense miraments. Demana als independentistes que no juguin amb foc –la metàfora no és casual– i els exigeix que condemnin la violència donant per fet, perversament, que n’hi ha. I amenaça amb un nou 155 que, diu, pot aplicar perfectament un govern en funcions. I el més inquietant és, encara, que aquesta serena fermesa es presenta com el dic de contenció d’una dreta embogida en què el PP del “moderat” Pablo Casado exigeix que s’apliqui la ley de seguridad nacional i la nova portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, exhibeix miserablement al Parlament una foto de l’atemptat d’ETA a Vic.
Ja cal que ens calcem!