La carn

Una revista científica, escrita en anglès per a major solvència, ha publicat que menjar carn no és tan nociu com acabava de pregonar una altra revista d’igual categoria. Els partidaris dels llegums, la verdura i l’enciam, els que veuen amb repugnància les carnisseries, s’han indignat. Uns esgrimeixen la salut. Uns altres, o potser els mateixos, defensen que els animals inferiors als homes, els “irracionals” dels antics llibres de text, tenen també dret a la vida. Hi ha gent que llegeix La Vanguardia i una altra, El Punt Avui. No sabia que les publicacions científiques també observessin la realitat de manera diferent o contradictòria. Que no havíem quedat que la ciència és freda com el glaç i tendeix a la permanència mentre no vingui una altra teoria a superar-la? Ens trobem amb científics que diuen coses diferents al mateix temps.

L’amic Manuel Cusachs acaba de publicar una història de l’escorxador de Mataró, edifici modernista que ara compleix cent anys. Hi inclou unes estadístiques extretes de la premsa local del moment: a partir que l’escorxador va funcionar, el consum de carn a la ciutat va pujar moltíssim. Els metges no ho trobaven funest sinó que ho celebraven. La carn redundava en favor de la salut dels habitants. L’escorxador ara és una biblioteca. “Hi servim aliment espiritual”, diuen els responsables per promocionar-la.

A l’Argentina he vist quines quantitats ingents de carn són consumides a través de l’asado. Si hi ha estudis que diuen que els argentins van més flacs de salut que els habitants de països més favorables a la verdura, no ho sé. Es moren abans, els argentins? Consulten el metge del cos amb més assiduïtat que el psiquiatre? Per raons familiars he observat que a les embarassades que presenten un quadre delicat però molt comú els retiren l’arròs, les patates i els cereals. Les embarassades de la Xina o del Perú amb iguals símptomes, com s’ho apanyen si moltes no tenen res més? La Xina és molt gran: hi ha l’arrossera i la cerealística. Les embarassades d’un cantó i l’altre han de tenir dificultats amb la dieta, si els metges d’allà funcionen com els d’aquí. Potser llegeixen altres revistes. Neixen mal formats els nens xinesos? Quan fa poc vaig ser a la Xina, vaig observar que els homes i dones productes de la natalitat reduïda a un sol fill han aixecat un gran país que fa por i tot. La carn, és bona o dolenta? Jo en menjo. També, cereals, llegums i verdures. No és vigent, ja, la famosa “dieta equilibrada” d’ecos aristotèlics?

I el peix? No se’n parla tant, i l’agonia és pitjor que la dels vedells. “I mentrestant els peixos se la campen”, deia el Noè de Joan Oliver, estranyat del privilegi. El peix té indulgència. Indulgència, dic? A veure si l’aversió a la carn és un residu religiós, quaresmal...