A la tres
Ni cas de Borrell
Lluny d’arronsar-se per la fixació (potser hauria de dir obsessió) de l’exministre Borrell (estem encantats, que l’hagin enviat a Europa, no saben què els espera!), el govern català (bravo, conseller Bosch!) va nomenar ahir els nous delegats a l’Argentina, Mèxic i Tunísia. Encara no havien ni pres possessió; potser encara ni els mateixos delegats sabien que serien delegats (i no és cap joc de paraules) que el mai prou ben valorat Borrell ja hi presentava recurs. Hi tenen obsessió, i malaltissa, amb el que el govern català pugui fer a l’exterior. Deia Borrell, en el recurs que l’obertura de delegacions catalanes a l’exterior: “És en aquests moments lesiva per als interessos de l’Estat, tenint en compte l’objectiu declarat de l’actual govern de la Generalitat de fer servir tots els mitjans al seu abast per a l’anomenada internacionalització del procés.” A veure si ho he entès bé, que em sembla que sí. El govern té dret a tenir delegacions a l’exterior (coi, com en tenen a Madrid, a Andalusia i a la majoria de comunitats autònomes) però hi presenten recurs per si les fan servir per parlar malament d’Espanya. Ho han fet? Sembla evident que no, si els delegats de l’Argentina, Mèxic i Tunísia tot just van ser nomenats ahir. Justícia preventiva, és la que demana Borrell. Per si de cas malparlen de l’Estat? Tan poc confia, el govern espanyol, en la seva credibilitat? Temen que un simple delegat del govern català, acabat de nomenar, tingui més credibilitat que tot l’aparell de propaganda institucional (i de coacció, probablement) de què disposa l’Estat? Caram. De què tenen por? Temen que la sentència de l’1-O els malmeti la imatge a l’exterior i els delegadets catalans (que és el que deuen ser probablement si comparem els pressupostos de les ambaixades espanyoles) s’hi abonin? És per això que fa quatre dies España Global ha posat en marxa aquesta campanya internacional a les 215 ambaixades espanyoles que hi ha al món i que ha batejat com a La democracia se toca. Els han vist, els vídeos d’aquesta campanya? Grans patums espanyoles explicant que Espanya és una democràcia on hi ha llibertat d’expressió. Com és que necessiten vendre-ho? No deu ser, com ja els vaig comentar arran d’una altra campanya similar, allò de Dime de qué presumes...