Multinacionals i impostos

El canvi més xocant en la política impositiva mundial recent ha estat la disminució en les taxes dels impostos sobre els guanys de les societats: globalment, com a mitjana, entre 1985 i 2018 han passat del 49% al 24%. Una de les raons principals és la competència internacional entre països amb taxes diferents, i sobretot entre els països que la tenen molt baixa (els paradisos fiscals) –per exemple, diferents illes caribenyes, Singapur, Hong Kong, Irlanda, Bèlgica, Holanda, Luxemburg– i els països amb una taxa més elevada. Fins ara, no hi havia una estimació global de quants beneficis perdia o guanyava cada país com a conseqüència d’aquestes diferències; i tampoc se sabia com estaven redistribuint els beneficis entre els estats la globalització i la competència impositiva.

Ara, dos professors de la Universitat de Copenhaguen (Torslov i Wier) i un de la Universitat de Califòrnia/Berkeley (Zucman) han publicat un magnífic treball on, tot i la persistència de limitacions estadístiques, intenten superar aquestes mancances amb noves dades. Primer, ens mostren que, sistemàticament, les filials de les firmes multinacionals estrangeres (FME) aconsegueixen més beneficis que les firmes locals (FL) en els països amb impostos baixos/paradisos fiscals. Per contra, les filials de les FME obtenen menys beneficis que les FL en els països amb impostos alts. Hi ha una elevada redistribució dels beneficis de les FME des dels països amb impostos a les societats elevats cap als paradisos fiscals amb aquests impostos més reduïts.

Estimen que, globalment, el 2015 quasi el 40% dels beneficis de les multinacionals –els fets fora del país on tenen la seu principal–, especialment americanes i de la UE, es traslladaven a paradisos fiscals amb taxes d’impostos a les societats baixos (menys del 5%). Els països de la UE que no són paradisos fiscals perdien al voltant d’un 20% dels seus beneficis potencials amb aquest trasllat. I són les multinacionals dels EUA les que comparativament traslladen més beneficis cap als paradisos fiscals.

Analitzen com canviaria la localització dels beneficis de les empreses si tots els països adoptessin la mateixa taxa efectiva en l’impost de societats, mantenint constants la taxa efectiva global de l’impost i els beneficis globals. Els ingressos per l’impost de societats augmentarien quasi un 20% en els països de la UE que no són paradisos fiscals, un 15% als EUA i un 10% als països en desenvolupament. En canvi, disminuirien a la meitat en els actuals paradisos fiscals.

No és gens clar que la disminució en els impostos de societats generin efectes positius en els salaris i el PIB. A més, pot afectar negativament la competència, afavorint les FME i perjudicant les FL dels països. Finalment, pot afectar negativament la desigualtat en la distribució de la renda, ja que afectarà positivament (pagaran menys impostos) els propietaris de les accions de les multinacionals, que solen ser els més rics.