Talent i diners

Aquest article comença amb el que hauria de ser el resum de tot ell, seguit pels raonaments que m’han impulsat a formular un principi: Catalunya té talent i alguns diners; Madrid té poc talent propi, però recursos suficients per atreure el talent, procedent d’altres zones.

Aquest tema de talent i diners ha estat poc tractat pels economistes, tot i ser importantíssim. Parlem-ne. És fàcil assegurar que Catalunya té talent, ja que aquest es veu en les manifestacions artístiques –pintura, teatre, música, etc.–, però també en els avenços en empreses tecnològiques, ara que hem entrat en l’era digital. Els descobriments científics o tecnològics són sempre el resultat d’un treball en equip. S’ha acabat l’època en què el doctor Fleming, treballant tot sol, va descobrir el primer antibiòtic. Es veu prou bé en la concessió dels premis Nobel. Abans era un sol el premiat; ara en són dos o tres, que treballaven en diferents continents sobre el mateix tema i que han a arribat a les mateixes conclusions.

Si Catalunya té talent no és perquè els catalans siguem més intel·ligents que els altres, sinó que és el resultat d’una història i d’una cultura. Una altra qüestió és que aprofitem la gent amb talent. En una bona part, per manca de recursos econòmics. Ho hem vist fa uns dies, quan les universitats catalanes han demanat a la Generalitat un augment substancial dels seus ajuts. Amb un guix i una pissarra es pot fer ben poca cosa.

I aquí ja topem amb Madrid, referint-nos amb aquest nom al punt central d’un sistema centralista. Els francesos –la tradició borbònica– potser troben bé que París acumuli tot el que ells identifiquen amb “la France”, però l’Estat espanyol està molt diversificat. Estem d’acord els catalans a pagar una part de les despeses del Museu del Prado? Potser sí. Però en canvi rebutgem un dèficit fiscal enorme, que fa que una bona part dels ingressos fiscals dels catalans siguin invertits fora de Catalunya.

Catalunya també genera diners amb les seves empreses, però la Generalitat té pocs recursos i una bona part dels recursos creats per les empreses llisquen cap al centre, al govern central. Catalunya finança una part de les despeses de la monarquia, de l’administració central, de l’exèrcit, de les ambaixades i, a més d’una part del pressupost del Museu del Prado, altres grans manifestacions artístiques en territori espanyol. Un o una jove amb talent té moltes més possibilitats de donar-lo a conèixer a Madrid que no pas a Catalunya.

Un dels grans objectius dels governs és descobrir la gent amb talent i facilitar-li els recursos necessaris per a desenvolupar les seves idees. Primer, descobrir-los. D’altra manera ens podem trobar amb una persona amb el talent de Mozart, que no passa de donar classes a noies de l’alta burgesia. Després facilitar els recursos. Un científic pot tenir una idea genial, com va tenir Einstein, però cal que la investigació confirmi o no el que la seva intel·ligència havia previst.

Quan vaig pel carrer sovint penso que potser m’he creuat amb un talent en matemàtiques que conduïa un autobús, o amb un guardià urbà que canta quan es dutxa i que té una veu desaprofitada.

S’ha de descobrir i empènyer la gent que té talent. Els hem de proporcionar els recursos que els facin falta.