El millor altaveu

Una turista se’ns acosta a un grup de periodistes, a Girona, divendres al migdia, dia d’aturada de país, amb la Gran Via Jaume I envaïda per més de 150 tractors i amb 60.000 persones manifestant-se pacíficament pel centre de la ciutat. Vol saber què està passant i què ha retratat amb la seva càmera. S’interessa pels motius pels quals ens manifestem i per què volem ser independents. “Són raons econòmiques, culturals o històriques?”, ens pregunta. Li expliquem que tot plegat i que aquesta setmana s’ha fet pública una sentència que condemna a molts anys de presó els nostres líders polítics i socials. Vol saber quant temps fa que dura la nostra reivindicació. I intentem simplificar-li la complexitat de la qüestió. Al final, ens agraeix la conversa: “M’ha agradat saber tot això perquè quan torni al meu país i ensenyi les fotografies vull explicar exactament el que he retratat.” Fantàstic! El millor altaveu que pot tenir la causa independentista. I aquesta és la millor imatge que es pot endur. Un país que surt al carrer de manera multitudinària, en so de pau però amb una determinació extrema. Famílies amb nens petits, joves a cara descoberta, gent gran... Aquesta turista estava admirada de la força popular cívica que havia copsat amb la seva càmera. Però si al vespre va sortir al carrer i es va trobar manifestants encaputxats, violents, cremant contenidors, deu tenir el cap fet un garbuix...