Ja era presó

L’historiador Hugh Thomas, a La guerra civil española (1961), explica així l’entrada de tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener del 1939: “En el primer tanc que entrà hi anava enfilada, rient i fent la salutació feixista, una jueva alemanya. Havia estat tancada fins llavors, per trotskista, a la presó de dones de les Corts. La incoherència de l’espectacle posava un curiós i sarcàstic comentari als “vivas” de triomf en la “liberación” de Catalunya”. En aquell indret de la Diagonal, junt on hi ha un centre comercial, posen ara un memorial de la presó que va habilitar la Generalitat el 1936 a l’edifici del Bon Consell, col·legi confiscat en esclatar la revolta. Hi ficaren falangistes i dretanes adherides al cop militar. I des de les lluites de maig del 1937, el govern Companys, després de vèncer amb el suport de comunistes del PSUC, també hi empresonà dones anarquistes i trotskistes. El relat dominant que explica ara la memòria del lloc comença el 1939, quan la dictadura el convertí en presidi d’antifranquistes, i acaba el 1955, quan les portaren a una altra banda de Barcelona. La veritat és que a les Corts hi hagué presó de dones abans i després del 1939. Per què s’amaga aquesta realitat històrica? Oblit? Ignorància? Mala consciència? Cinisme? En tot cas, l’anècdota explicada per Hugh Thomas evidencia el sectarisme cruel entre partits d’una mateixa família ideològica que contribuí a la derrota republicana; i que ara –amb altres actors, és clar– desgavella la causa independentista.