A la tres
Acanalar la riuada
Ull amb què escric, no fos cas que sigui acusat d’adoctrinar. És com s’han sentit i se senten els mestres i professors des de l’endemà de l’1-O, o durant les Marxes per la Llibertat, o avui mateix després d’un cap de setmana de manifestacions de signe oposat. Atemorits, com els professors d’institut que es mosseguen la llengua tot i veient que una part de l’alumnat fa vaga i la que no pot fer-la li reclama debatre la situació del país. És l’autocensura i la repressió.
No parlar-ne a l’institut o a la universitat, ni amb els seus referents més enllà de la família, com són els professors, no els ajuda a canalitzar la impotència. Un factor que explicaria, entre d’altres com la violència policial de l’1-O, l’enfrontament cos a cos d’algunes manifestacions de joves contra els agents de seguretat. No hi ajuda tampoc l’absència del diàleg entre els partits polítics, permanentment pendents de la campanya i de la pesca de vots a les xarxes dels partits que els perden. És pel que ha optat el socialisme, abans que per la recerca d’una solució. Minimitzar la xifra dels manifestants com va fer Batlle, o acusar l’independentisme de ser més violent que el basc –el terrorisme hi va causar 854 morts– com fa Marlaska, demostra que prefereixen servir-se del conflicte que no mirar de resoldre’l.
L’ambivalència del govern, entre la crida a la protesta contra la sentència i la repressió policial per no perdre les competències, no ajuda els joves a mantenir la calma. La resposta institucional minimitzada i sense consensuar per la por de la intervenció estatal tampoc no hi contribueix, de manera que, a la fi, ni joves, ni adults, ni grans se senten representats. Els joves s’expressen com poden mentre tothom lamenta que ningú no canalitzi la riuada d’indignació, més enllà de reprimir-la. Com bé diu Jordi Sànchez en l’entrevista d’avui: “Fa molt temps que la ciutadania dona lliçons a la classe política, inclosa la independentista. L’electoralisme d’alguns i la por d’altres han impedit que hi hagués una resposta institucional a l’altura.” Per aquesta clarividència els han empresonat.