De set en set
Negocis funeraris
Quines setmanes! Entre el reenterrament del Caudillo de España por la Gracia de Dios, malgrat els intents de boicot de la família i dels benedictins, en aquest cas, no els de Montserrat. Lector dels textos sobre Franco, que m’apassiona el gènere de la novel·la negra, creixen els meus dubtes sobre la riquesa de la seva família actual. No sabia que el sou d’un militar, ni que fos colpista, donés per a tant. Ni que el dictador sinistre aixoplugués, i recompensés, amb tanta generositat, els qui li donaren suport, al llarg de més de quaranta anys. La Fontaine ens ho aclaria: “Apprenez que tout flatteur vit aux dépens de celui qui l’écoute.” Ingenu de mena, mai no havia comprovat quin era l’origen de moltes de les grans fortunes d’aquesta “España, una, grande y libre”. Com que he tingut la mania malaltissa d’anar seguint l’origen de les riqueses noves esmentades, penso en la feinada que tindran a l’Audiència Nacional quan es posin a jutjar el cas, per la indicació que segur que els farà el proper govern, potser nascut –qui ho sap!– en un nou desembre, no sé si eixut o congelat.
Al fons del fons, una campanya electoral, amb il·luminació extra. Goso proposar una prova d’acompliment obligatori a candidates i candidats que s’hagin referit, entre mítings i rodes de premsa, a la canonitzada Constitució. Si sembla que la majoria sap, una mica d’oïdes, què diu el seu article 155, he confegit una llista de vint propostes més que fa la dita Carta Magna i que l’amnèsia, perquè les campanyes electorals malmeten fins i tot els cervells més lúcids, ha esborrat de la lata de discurs, propi, i sé de què parlo, dels sermons dels que demanen el vot a la ciutadania.