Dues catalanes

“La per­versió més ter­ri­ble és iden­ti­fi­car racisme i isla­mofòbia amb femi­nisme!” Ho va dir Lidia Falcón en un pro­grama de debat per­fec­ta­ment pres­cin­di­ble que una cadena de tele­visió, també pres­cin­di­ble, va eme­tre fa poc i que ara escolto en dife­rit. El tema: la isla­mofòbia. Objec­tiu implícit: convèncer que no hi ha cap pro­blema amb l’islam i que res, tu, que tot són flors i vio­les... La Falcón diu això per con­tes­tar a un dema­gog que opina que el seu dis­curs ha estat “neo­nazi i d’extrema dreta”. Són catorze con­vi­dats flo­ris­tes con­tra dos crítics. Al final, gole­jada, és clar... Entre els pri­mers, la Cris­tina, una cata­lana con­versa natu­ral de Polinyà. Porta vel “perquè això em visu­a­litza al car­rer com a dona musul­mana”. Curiós: després afirma que “la religió és un procés per­so­nal, indi­vi­dual i que ha de vin­cu­lar-te direc­ta­ment amb Déu”. Però res, tu, a visu­a­lit­zar-se toquen. Que ho vegi tot déu, que som musul­mans! Entre el públic, una altra cata­lana de Bar­ce­lona, Rafiaa Mra­bet, de pare egipci i de mare de Sebta (Ceuta), tots dos musul­mans cre­ients. La Rafiaa, gra­du­ada en dret, no em sem­bla que neces­siti visu­a­lit­zar-se com a atea que és. Amb un dis­curs con­tin­gut, ele­gant i ben cons­truït, lamenta haver-se sen­tit dis­cri­mi­nada pels seus amics musul­mans (–”De fet, me’n que­den pocs”). Abans que el pre­sen­ta­dor li retiri la car­xofa, també tindrà temps de dir: “Si visqués en un altre lloc no podria expres­sar-me com ho faig; no podria lle­gir certs lli­bres i em tit­lla­rien de dona infe­rior o d’una mala dona per no cobrir-me [...]. El vel va en con­tra dels prin­ci­pis uni­ver­sals de la Il·lus­tració [...].” Però ai, Rafiaa, no comp­ta­ves que la musul­mana que surt al car­rer a visu­a­lit­zar-se també vol visu­a­lit­zar-te a tu... –”Porto vel perquè es tracta de saber estar, saber par­lar, ser edu­cat!”, gosa dir-li, la con­versa poli­nya­nera... Bé, doncs, vet aquí dues ciu­ta­da­nes, totes dues cata­la­nes, cap de les dues vin­guda de fora. Aquest colum­nista con­ti­nuarà cri­ti­cant el pen­sa­ment de la pri­mera i elo­gi­ant el de la segona, mal­grat que els islamòfils de torn, molts d’ells defi­ni­ti­va­ment tota­li­ta­ris, con­ti­nu­a­ran omplint-se la boca de des­qua­li­fi­ca­ci­ons per esco­pir-les a la cara dels qui volem qüesti­o­nar una doc­trina, sigui quin sigui l’ori­gen geogràfic o la raça de qui la prac­tica. Amb permís de la femi­nista Falcón, para­fra­se­jaré: una altra per­versió ter­ri­ble és iden­ti­fi­car racisme i xenofòbia amb crítica de l’islam.