Por del dia

L’Estat espa­nyol té por. Molta. No pas por que a Cata­lu­nya hi hagi grups que pro­vo­quin alda­rulls al car­rer, que ja ha demos­trat que no té cap mania a repri­mir amb la mateixa con­tundència que si només vol­gues­sin votar en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació –amb una com­pli­ci­tat ara dels Mos­sos en què cal exi­gir que la inves­ti­gació arribi fins al final–, ni por d’un esclat de violència per un pro­blema de con­vivència, ni encara menys por que cap sobi­ra­nista activi res que s’assem­bli a un grup ter­ro­rista. No en pot tenir cap, de por, d’això, perquè sap que no hi ha cap perill real que res d’això passi, per molt que s’esforci per terra, mar i aire a fer creure que sí, i en el fons hi indu­eixi.

Del que de debò té por l’Estat, i per això –per tenir coar­tada per per­se­guir-ho–s’esforça tant a inven­tar-se un perill ima­gi­nari, és del que li és i serà impos­si­ble de con­tro­lar mai: que amplíssims sec­tors de la ciu­ta­da­nia sur­tin al car­rer i exer­cei­xin el dret de mani­fes­tació, de vaga, de manera ferma, pacífica i mas­siva, per denun­ciar al món que estan farts de vexa­ci­ons dels poders esta­tals, i empren­guin acci­ons de deso­bediència civil (fins i tot ava­lada pel Suprem) per pro­tes­tar con­tra una sentència que va con­dem­nar més de dos mili­ons de per­so­nes i exi­gir a l’Estat, ja no la inde­pendència, sinó tot just que segui a par­lar. Com que és això el que li fa por, i sap que no es pot per­se­guir de cap manera que no sigui vul­ne­rant tots els drets fona­men­tals, s’inventa que Tsu­nami Democràtic és una orga­nit­zació ter­ro­rista i la inves­tiga com si fos ETA, o veta la xarxa exte­rior del govern que explica al món com volen aixa­far el clam d’una majo­ria de cata­lans, això només per citar dos exem­ples d’ahir.

L’Estat no té por dels alda­rulls de les nits poste­ri­ors a la sentència, sinó de les mul­ti­tu­dinàries acci­ons pacífiques que es fan, i se segui­ran fent, de dia. Tin­guem-ho clar per saber on inci­dir.