‘El duque de Alba’

A Bèlgica estan terroritzats. Tothom s’ha ficat a casa, i ningú no va al treball o a les aules. L’amenaça que els tenalla és immensa, i, al crit de “Torna el duque de Alba!”, ho tanquen tot amb pany i forrellat. La causa és l’amenaça de la Carmen Calvo, que ha dit que el govern espanyol s’enfadaria amb el belga si no tornen Puigdemont. Pobra gent! Com deuen estar passant-ho!

A sobre la Carmen Calvo els recordava que a Espanya “tienen la democracia más profunda, más intensa y más antigua de todo el mundo”.

A més a més un jutge que es diu Lesmes vol mà de ferro contra els independentistes, a qui acusa de ser d’extrema dreta. No, no, no el 155: es tracta de suprimir les autonomies, que no existien en època de Franco, per tant, deuen ser dolentes en essència.

És tan pleníssima, la democràcia espanyola, que les opinions contràries al poder són caca de la vaca, i que no acatar l’statu quo és propi de terroristes i de violents, i per això l’Estat té dret a desfer-se’n, per qualsevol procediment.

No fa falta saber molta “anàlisi del discurs” per entendre que si un parlant, cada cinc segons, fa servir les paraules democràcia i Constitució és que coixeja de totes dues coses. Perquè a la Sagrada Constitució es diu que hi ha dret a manifestació. I a la diversitat d’opinions.

Diuen, també, uns éssers tan intel·ligents com Aristòtil, que l’independentisme ha portat l’extrema dreta. No, no: l’extrema dreta ja hi era: els franquistes que van gaudir d’una còmoda transició.

Els estudiants, els sindicats, la majoria de la població a Catalunya van tots a una, com els Tres Mosqueters (que per cert eren quatre), i la policia... Ja ho va dir Joan Fuster: “Les policies de tot arreu no han estat creades per defensar el poble, sinó per defensar el poder.” Tanmateix, estem passant-ho tan malament que només tenim una solució: anar al Gran Teatre del Liceu i refrescar-nos amb una zarzuela. Diu que hi pots entrar dret, que no cal que t’agenollis a l’entrada.