Aniversari d’un fracàs

En el desè ani­ver­sari dels pre­mis de la Fun­dació Prin­cesa de Girona –abans Príncep de Girona– es cons­tata el fracàs estre­pitós de la feno­me­nal cam­pa­nya de màrque­ting que es va posar en marxa ara fa deu anys per des­per­tar la sim­pa­tia dels cata­lans envers la casa reial. Seria del gènere imbècil negar la con­tri­bució que la reial fun­dació ha fet en aquesta dècada a la pro­moció del talent juve­nil i que ha des­ti­nat recur­sos impor­tants a pro­gra­mes amb bene­fici dels joves. Només aquest any, 2,8 mili­ons d’euros, segons consta en el seu web ofi­cial. Ara bé, el fracàs del gran objec­tiu de l’ope­ració, el que no consta per escrit, ha estat colos­sal. Encara sota el reg­nat de Joan Car­les I, el 10 de març del 2009, els ales­ho­res prínceps d’Astúries, Felip i Letícia, es retra­ta­ven a La Zar­zu­ela amb els impul­sors de la Fun­dació Príncep de Girona. Era el tret de sor­tida públic d’una mani­o­bra que feia mesos que s’havia anat bas­tint a les tra­mo­ies del poder econòmic i polític. Ja amor­tit­zat ales­ho­res l’emèrit, es trac­tava que Girona fos la pista d’ater­ratge a Cata­lu­nya d’una “nova” monar­quia, moderna, impli­cada en el tei­xit social, encar­nada en la figura de Felip “el pre­pa­rat”. Era l’any de la pri­mera con­sulta sobi­ra­nista a Arenys de Munt. Deu anys després, la família reial ha de cele­brar l’ani­ver­sari de la fun­dació en una Bar­ce­lona presa per la poli­cia, en bona part pel dis­curs del 3 d’octu­bre del 2017 en què Felip VI va ava­lar la bru­ta­li­tat poli­cial de l’1-O, la immi­nent apli­cació del 155 i, al cap­da­vall, la presó, l’exili i la repressió com a res­posta al referèndum en què vam votar més de dos mili­ons de cata­lans. Votar mas­si­va­ment aquest diu­menge opci­ons repu­bli­ca­nes és la forma més democràtica –i hau­ria de ser la menys traumàtica, tot i que ja hem vist que això mai se sap– per mos­trar el rebuig a la monar­quia en aquesta Cata­lu­nya en què no hi hau­rien de tenir cabuda ni la violència d’estat ni la into­lerància de qui rebutja les urnes sense haver-se sotmès al seu escru­tini i de qui no ha retut comp­tes davant de ningú.